Figueres es troba en la zona de contacte entre la plana al·luvial empordanesa i els primers vessants de l'anomenada Garrotxa empordanesa. Bona part del terme és ocupat pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant, a més de comptar amb el poble de Vilatenim que fou agregat a la ciutat l'any 1975. El terme és travessat per les aigües del riu Manol i per la riera de Galligants o riera de Figueres.
A Figueres s'han trobat restes romanes al barri de Tapis que, juntament amb el pas de la Via Augusta i el descobriment d'una important necròpolis paleocristiana (Segles III-IV) també en el barri de Tapis, mostren l'antigor de l'assentament humà en aquest indret.
Malgrat aquestes restes, el naixement de Figueres pròpiament dita es produeix a la serra del Garrigal, on està emplaçat l'actual barri antic. Les primeres notícies de poblament medieval es produeixen el segle X: una en el barri antic de l'actual Figueres i l'altra a prop de la calçada romana "Tapiolas", com a emplaçaments sense gaire importància a l'extrem de llevant del comtat de Besalú, en la frontera amb el comtat d'Empúries. El seu desenvolupament canvia a partir del 1111, quan Figueres passa a ésser domini de la Casa de Barcelona, que converteix la vila en una cruïlla de camins la potencia per tal que rivalitzi amb les velles capitals feudals de Perelada i Castelló d'Empúries. Continuant amb la mateixa política, Jaume I atorga a Figueres, el 1267, una carta de població que la deslliure de qualsevol domini feudal.
La nova organització de la vila fou encarregada a la poderosa família jueva dels Ravaia i en els anys successius la vila cresqué amb força, rebent jueus gironins, als qual s'eximia temporalment de serveis reials, configurant un call jueu important i atraient habitants de llocs veïns a causa de les llibertats i franqueses que proporcionava Figueres als nous establiments. A finals del segle XIII, ja era una batllia reial molt estesa. La seva expansió continuà en els segles següents, eixamplant el perímetre de les muralles, que encabien el castell, el palau reial, l'hospital, l'església parroquial i importants convents com el de Santa Maria de Jesús i el de Sant Roc, desenvolupant un nucli actiu d'artesans (paraires, teixidors, blanquers, fusters, ferrers,...), potenciat per la important fira de Santa Creu.
A partir dels segles XVII i XVIII, es va perfilant la condició de capitalitat de la vila, esdevenint cap de sot-corregiment i culminant amb la construcció de la fortalesa que propicià un important creixement de la població.
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)