El castell de Sant Ferran de Figueres fou construït en el segle XVIII com a obra defensiva en substitució del castell de Bellaguarda al Pertús que, amb el Tractat dels Pirineus havia passat a mans de França. Les obres s'iniciaren a l'any 1753 i Ferran VI l'inaugurà el 1966, en honor de quin monarca se l'anomenà castell de Sant Ferran, si bé però, les obres no s'acabaren fins l'any 1892.
Està ubicat sobre la Muntanyeta de Figueres, on havia la capella de Sant Roc i el convent dels frares Caputxins, té 3125 metres de perímetre, mesurats sobre el parapet de camí cobert, i 2100 metres mesurats sobre el cordó de la muralla, entre quins dos espais hi ha el fossat de la muralla. El castell té una característica forma estelada i una superfície de 320.000 metres quadrats.
Està format per les obres defensives exteriors, conservades intactes: un gran hornabec principal i altres dos de menors, dues contraguàrdies, set revellins de mides diferents i cinc galeries de contramina. Les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates, a més de vuit cisternes, amb una capacitat conjunta de 1.200 m3.
El recinte interior és format per sis baluards de diferents mides, units per sengles panys de muralla. En el gruix dels mateixos, es troben ubicades fins a un total de noranta-tres casamates d'allotjament i de serveis per a la tropa. Al nivell del fossat del front est, hi ha les cavallerisses, impressionant nau de doble crugia i factura perfecta, capaç d'allotjar al seu dia 3 esquadrons de cavalleria -450 places. L'espai intern del recinte és ocupat per nou grans edificis, destinats a l'allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies i a diversos serveis.
Finalment, sota el pati d'armes de 12.000 m2 de superfície, està situada la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa. Aquesta meravella de l'enginyeria hidràulica és a una profunditat de 8 m sota el pis del pati. Consta d'un circuit per omplir-se, quatre grans dipòsits amb una capacitat conjunta de 9.000 m3 i un sistema de buidat a prova de sabotatges.
A les troneres s'hi podia instal·lar fins a 230 canons, i comptava amb emplaçaments per a morters i obusos.
Amb tot la seva utilitat militar ha sigut dubtosa ja que a la Guerra Gran (1793-95), només trigá set dies a capitular davant les tropes franceses de la Convenció. Durant la Guerra del Francès (1808-14) i com d'altres places fortes espanyoles, Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques comandades pel coronel Piat. En els seus murs hi morí el General Àlvarez de Castro que comandava la defensa de la ciutat de Girona a l'any 1809. A l'abril de 1811, amb un audaç cop de mà, és recuperat per la Junta del Principat que hi va romandre al llarg de cinc mesos de setge. El castell romandrà en mans franceses fins al maig de 1813 quan el mariscal Suchet, que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre Ferran VII i Napoleó, decideix abandonar-lo.
L'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entra a Catalunya l'any 1823 perseguint els liberals en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant Figueres el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre. Al llarg del segle XIX Sant Ferran va seguir els esdeveniments polítics i socials del país des del seu paper de petita guarnició de província.
Del 1906 al 1933 una part del castell es destina a funcions de penal civil. L'any 1939 les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'1 de febrer de 1939 s'hi celebra la darrera sessió de les corts republicanes. El 8 de febrer els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.
Informació extreta del llibre "Girona Pas a Pas" i de "Viquipèdia"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)