L'església de Sant Andreu de Mata, es troba en el veïnat de Mata, avuit integrat al creixement urbà de la capital de comarca en el Pla de Banyoles, al costat del riu Terri.
La primera referència de la "parrochia Sancti Andree de Mata", es troba en la dotació que de la canònica de Girona, féu el bisbe Pere Roger, l'any 1019, juntament amb el comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Ermessenda. La segona referència data del 1208, any en què els germans Pere de Mata i Guillem signaren una concòrdia entre ells de repartició dels seus béns, entre els quals hi havia uns molins a Sant Andreu de Mata. Al segle XIV, la seva jurisdicció fou venuda pel rei Pere el Cerimoniós a Pere d'Usall, amb la condició que no la redimiria per vendra-la. El lloc de Mata era al segle XVII un lloc reial, integrat en la sotsvegueria de Besalú, de la vegueria de Girona.
L'edifici és d'una nau rectangular, coberta amb una volta apuntada, que fins l'any 1951 havia estat capçada a llevant per un absis semicircular que va ser substituït per un creuer i un nou absis. Els murs estan fets de filades regulars de carreus ben tallats de pedra del Pla de Banyoles. Al mur de ponent s'aprecia l'aparedament d'una antiga porta.
La porta d'entrada és senzilla amb arc de dovelles primes i allargades. El campanar és d'espadanya amb dos ulls i una particular coberta de quatre vessants a base d'un entramat de fusta amb tornapuntes.
La seva planta, la porta i sobretot l'aparell de la pedra, fan pensar en una construcció del segle XIII molt avançat.
La imatge de fusta de la marededéu romànica d'aquesta església desaparegué a l'any 1936 i avui només es conserva la seva fotografia.
Informació extreta del llibre "Catalunya Romànica Vol. V"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)