L’ermita de Sant Maurici de Calç és situada a les primeres cotes de la muntanya de Sant Patllari, a la vall del Matamors.
Aquesta església era una possessió de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, segons que consta en les butlles d’Urbà II (1096) i Alexandre III (1175), on s’esmenta “Sancti Mauritii de Calvis” (del topònim Calvus, terreny pelat). Tanmateix, el lloc ja era conegut el 958, quan els executors testamentaris del comte Guifré de Besalú lliuraren la “Villa Calvos” a l’església de Girona. El 1182, segons l’acta de consagració de Santa Maria de Porqueres, l’església era inclosa dins el terme d’aquesta església, i del 1407 fins al 1691 dins el terme de la parròquia de Miànigues1.
L’església de Sant Maurici de Calç és una petita construcció d’una nau amb volta apuntada capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada de ponent és rectangular, confeccionada amb pedra toscament tallada, i substitueix l’anterior romànica2.
L’aparell és realitzat amb pedra sorrenca de petites dimensions, quadrangulars, seguint filades de forma no gaire regular2.
La nau és sobrealçada i sobre la porta hi ha una finestra amb arc de mig punt monolític, feta amb pedra de Banyoles i d’una sola esqueixada, similar a la del mur de migdia. Corona la façana una espadanya de dos ulls coberta amb un petit teulat2.
A la façana principal resten cartel·les d’un antic nàrtex avui desaparegut. Hom pot situar aquesta construcció entre la fi del segle XI i el principi del XII2.
1 Catalunya Romànica, Vol. V. Antoni Sanz i Alguacil
2 Catalunya Romànica, Vol. V. Jeroni Moner i Jaume Riera
Foto de capçalera: Publicada al Punt Avui el dia 8 d'agost de 2021
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)