L'ermita de Sant Patllari és emplaçada a la part més alta de la muntanya del mateix nom, en un lloc que domina les valls de l'entorn i el Pla de Banyoles.
Aquesta capella és documentada per deixes testamentàries des del 1327, bé que el seu orígen és certament més antic, com ho indica la seva obra i disposició, aprofitada i alterada en una remodelació que s'hi va fer entorn del 1727. Sembla que fou la capella castellera que ocupà el lloc d'una fortalesa, anomenada Specula, documentada el 1182.
Del segle XV en endavant abunden les notícies que en parlen com a una capella del terme parroquial de Sant Cebrià de Pujarnol, on s'acudia en aplec el 28 d'agost.
L'església de Sant Patllari és formada per una nau capçada a l'est per un absis semicircular. A la banda de ponent, resta adossada a una construcció tardana.
L'edifici ha sofert reiterades renovacions i apuntalaments que es fan palesos tant a l'absis com als murs laterals, si bé al mur nord pot endevinar-se un tram de paret original amb carreus de xalió sorrenc, de 25 x 30/35 cm, disposats en filades regulars. Prop de l'absis resta una part de la volta primitiva.
La portalada, probablement refeta, és d'arc de mig punt amb dovelles grosses de pedra de travertí de Banyoles. Corona el mur de ponent una senzilla espadanya d'un sol ull.
La construcció original pot ésser obra de la darreria del segle XIII, mentre que les reformes i els reforços són de difícil datació.
Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol.V"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)