El lloc d'Agullana apareix esmentat en un precepte del rei Lluís II de l'any 878, a favor de Santa Maria d'Arles, en relació a l'alou de Panissars que era confirmat a l'esmentat monestir: "Aguliana ubi dicitur Panoniores...". L'any 881 el monestir d'Arles fou afavorit pel rei Carloman amb un nou precepte que és còpia de l'esmentat abans1.
La parròquia de Santa Maria d'Agullana és existent el 983 i el temple és del segle XI, té dins la demarcació l’antiga parròquia de Santa Maria de l’Estrada, agregada després de 1432, la de Santa Cristina de Canadal i l’ermita de Santa Eugènia, restaurada el 1407. Etimològicament ve del llatí aculiana, derivat del nom Aculius. L'indret el trobem esmentat com Aguliana (s. IX-XI), Aguillana (1019), Gullana (1164), Aguyana, Aguylana (s. XIII), Aguilana (s. XIV), Agullana (s. XVI). Els llibres parroquials també inclouen els veïnats de la Vajol i l'Estrada. Arxius conservats: Baptismes a partir de l'any 1596, Matrimonis i Òbits de 1707 i Testaments de 1728; també conserva un llibre de Misses i aniversaris, un d'Ànimes, Confraria de les Onze Mil Verges, Santa Eugènia i dos pergamins2.
La parròquia de Santa Maria d'Agullana depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries3.
Veure també: Patrimoni d'Agullana; Masos d'Agullana
1 Catalunya Romànica, Vol. 9. Joan Badia i Homs
2 Web de l'Arxiu Diocesà de Girona (28/08/2022)
3 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)