El lloc d’Albons és documentat l’any 959 (Alborz) i el 980 (Alburne) com a pertanyent al comtat d’Empúries. Segons el testament sacramental del clergue Guigó, fill de Vítiza i d’Aió, conspicu terratinent, l’església de Sant Cugat d’Albons rebé una vinya situada a la mateixa parròquia. El comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, en el testament de l’any 989, llegà unes vinyes del terme d’Alburze a l’església d’Empúries.1
Parròquia de Sant Cugat d'Albons és existent el 983 i el temple dels segles XI-XIII. Etim: Alboret (959), Alburne (980), Sancti Cucuphatis d'Alburz (983), Alburze (989), Alburnos (1115), Alborns, Alburnis, Albornis (s. XIII). Té dintre la demarcació l’ermita de Sant Grau a mig camí de Puig Segalar, de nau única i segle XI, de la qual hi ha notícies el 1348, sota el nom de Sant Menna; actualment s'hi veneren Sant Roc i Sant Sebastià2.
La parròquia de Sant Cugat d'Albons depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries3.
Veure també: Masos d'Albons
1 Catalunya Romànica, Vol. IX, Joan Badia i Homs
2 Web de l'Arxiu Diocesà de Girona (28/08/2022)
3 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)