A l’octubre de l’any 1064 el bisbe de Girona, Berenguer (Berenguer Guifré de Cerdanya), en presència de la comtessa Adalaïsa d’Empúries i altres personatges procedí a la consagració de l'església de Sant Joan Sescloses (o Crosa) “ad consecrandam ecclesiam in honore sancti Iohannis constructam ad ipsa Crosa cujus vocant Bene-vivere in comitatu Petralatensi…”. Cal remarcar el topònim Benviure, tan propi d’una casa monàstica alt-medieval.
El més probable, però, és que la celebració del 1064 fos dedicada fonamentalment a convertir l’antiga cel·la en parròquia. En l’acta es precisa que el territori parroquial de Sant Joan és limitat per l’estany i pels termes de les parròquies veïnes de Castelló, Vilanova i Sant Esteve de Pedret; és confirmen uns alous pertanyents a aquesta parròquia, i hom concedeix, i senyala amb creus, les trenta passes al voltant del temple com a terreny immune, de sagrera o de cementiri1.
La parròquia de Sant Joan Sescloses depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)