En el precepte del rei Lluís II de l’any 953 que concedí al monestir de Sant Pere de Rodes els drets de pesca de l’estany de Castelló i les tres illes adjacents, en esmentar-ne els límits s’hi anomena el “territorio Petreto” entre els límits orientals.
A la important donació que Guisla, comtessa vídua d’Empúries, va fer l’any 1060 a la seu de Girona, hi havia un alou situat al lloc de Marzà, el qual hom precisa que era dintre els termes de la parròquia de Sant Esteve de Pedret.
En l’acta de consagració de l’església de Sant Joan Sescloses de l’any 1064, s’esmenta que el seu territori parroquial limitava a tramuntana amb el terme de la parròquia de Sant Esteve de Pedret.
El cavaller Ramon Ademar de Rabós l’any 1127 definí i lliurà per 70 sous melgoresos, als sacerdots de Sant Esteve de Pedret, els drets que tenia sobre aquesta església.
L’església de Pedret figura en les Radones decimarum dels anys 1279 i 1280. L’any 1316 apareix esmentada la parròquia de Sant Esteve de Pedret amb motiu de redimir-se el bovatge al comte d’Empúries. També figura en les llistes de parròquies de la diòcesi gironina de l’any 1362 i del final del segle XIV.
L’any 1318 Ramon Jutge, cavaller, com a marmessor de Galceran de Sales, comprà el delme del lloc de Canelles a la parròquia de Vilajuïga, per 600 sous melgoresos, amb destinació a un benefici fundat a l’església de Pedret. El beneficiat, Pere Regulella, prevere de Pedret, subhastà aquest delme i el vengué a Jaume Domènec, prevere de Pau.
Consta que l’abat Arnau de Sant Pere de Rodes establí a la parròquia de Sant Esteve de Pedret, l’any 1358, algunes de les terres que el monestir tenia.
L’església de Pedret ha mantingut la categoria de parròquia, però modernament només d’una manera nominal, ja que, de fet, depèn de la nova església de Marzà.
El poble de Marzà no tenia església i havia continuat pertanyent a la parròquia de Sant Esteve de Pedret. Però, així com Pedret és un poblat dispers, molt reduït, fet agreujat pel despoblament modern de la ruralia, Marzà, tot i ésser també un petit poblet, té un nucli ben consolidat de població agrupada vora les restes del castell medieval que fou dominat pel monestir de Sant Pere de Rodes.
Pels volts de l’any 1940 fou constituït el municipi dit de Pedret i Marzà, coincident amb el territori parroquial, que se segregà de l’ajuntament de Vilanova de la Muga. A causa de la diferent distribució del poblament, ja esmentada, la casa del comú i tots els serveis públics s’establiren a Marzà, i només restà la parròquia a l’antiga església romànica de Sant Esteve de Pedret, distanciada del nucli principal del municipi. Aquesta circumstància fou la que, a la llarga, originà la construcció d’una nova església a Marzà, dedicada als sants Isidre i Antoni, que fou consagrada l’any 1968. A partir d’aleshores ha fet les funcions de parroquial. L’antiga església de Pedret ha romàs gairebé abandonada. EI culte pràcticament no s’hi celebra.
La sagristia que s’adossa a migdia de l’església fa anys que és ruïnosa; la seva teulada és mig enfonsada. Aquesta sagristia, dels segles XVII o XVIII, és l’únic afegitó o refecció de certa importància que presenta el temple, que ha mantingut força sencera l’estructura romànica1.
La parròquia de Sant Esteve de Pedret depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, per Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)