L'església de Sant Ponç és a l'antic poble de Sant ponç d'Aulina, situat als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç d'Aulina, un dels brancs que forma la Vall de Bianya. És al cantó occidental de la comarca, a la zona central, vora el seu límit amb el Ripollès¹.

Malgrat que manquen notícies explícites anteriors al segle XIV, en el qual s'atribueix la pertinença d'aquest temple al monestir de Sant Joan de les Abadesses, hom suposa que des de data força antiga formava part de les possessions de l'esmentat cenobi. Aquesta hipòtesi és refermada per l'acta de consagració de l'església del monestir santjoanenc l'any 1150, on entre les nombroses confirmacions de béns fetes pels prelats assistents a la celebració és esmentada l'església de Sant Salvador de Bianya amb les seves sufragànies; sabem per referències històriques posteriors que el temple de Sant Ponç d'Aulina fou en temps passats parròquia sufragània de la de Sant Salvador, essent doncs, per aquest motiu, que encara que no s'expliciti el seu nom en el text, probablement és una confirmació implícita de la seva dependència a aquesta comunitat. D'altra banda, no és fins al final del segle XIII, dins les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, que apareix la primera menció d'aquest temple, el qual és escripturat en el primer any com a "ecclesia de Sancti Poncii de Ulines", i en el segon, com a "ecclesia Sancti Poncii de Olina". L'església de Sant Ponç perdé la categoria de parròquia en data indeterminada i des d'aleshores depèn eclesiàsticament de la de Sant Salvador de Bianya².

Bastida sobre un petit turò, l'església de Sant Ponç d'Aulina és un edifici d'origen romànic de planta rectangular i sense absis diferenciat. Ha estat molt modificat en temps moderns. La porta d'entrada a la façana de ponent, es de factura senzilla, amb arquivolta, timpà llis i una llinda decorada amb una creu dins un cercle. El cos d'edifici té afegits laterals i, a la banda de migdia, hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt, única obertura que dóna llum a l'interior. Al costat nord-oest de la construcció s'aixeca el campanar, una esvelta torre de planta rectangular amb teulat a quatre vessants i parcialment adossada a la part inferior de l'església².

¹ Catalunya Romànica Vol.IV, Jordi Vigué i Viñas
² Catalunya Romànica Vol.IV, Maria Lluïsa Ramos i Martínez
Fotografia: Col·lectiu Obaga

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)