Sant Miquel de la Torre, es coneix també com a Sant Miquel d'Avellanacorba, o de Vellanacorba, o de Sacorba. Es l'església de l'antiga parròquia del mateix nom. Es troba al vessant esquerre de la Vall del Bac, als vessants meridionals de Puig d'Ou, sota l'església de Sant Andreu de Porreres1.
Encara que el topònim antic del lloc, dit Avellana curba, apareix esmentat l'any 978 com a límit d'un alou cedit pel comte Miró al monestir de Sant Pere de Besalú, no és fins l'any 998 que apareix i és, de fet, la primera menció documental del temple de Sant Miquel. Consta en aquesta data que Eribert, sacerdot testamentari d'un personatge anomenat Isarn, féu donació a Arnulf, abat del cenobi de Sant Pere de Besalú, de l'"ecclesia vel parrochia Sancti Mikaelis qui es situ in valle Securillas in villa qui dicitur Avellana curba, cum ipsos aulodes, cum primitias vel decimas et cum omnibus rebus qui dici vel nominari possuint". L'església de Sant Miquel de la Torre, que havia estat durant un cert temps la parròquia de la Vall del Bac, substituint la de Sant Andreu de Porreres, esdevingué posteriorment sufragània d'aquesta2.
El temple presenta una planta rectangular, sense absis diferenciat de la nau. Al costat de llevant fou adossada posteriorment una construcció que fa les funcions de sagristia. S'accedeix a l'edifici per una porta oberta a l'extrem occidental del mur de migdia. Aquesta és d'arc de mig punt; no té llinda ni timpà. Els únics punts de llum a través dels quals s'il·lumina el temple són dues finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada, situades a la façana de migdia i una altra situada a la de ponent, també de mig punt i d'una sola esqueixada. La façana de ponent és coronada per un campanar d'espadanya de doble obertura, i l'interior del temple és cobert amb una volta de canó apuntada3.
1 Catalunya Romànica Vol.IV, Antoni Noguera i Massa
2 Catalunya Romànica Vol.IV, Maria Lluïsa Ramos i Martínez
3 Catalunya Romànica Vol.IV, Eva Bargalló i Chaves
Fotografia: Col·lectiu Obaga
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)