L'església de Sant Andreu és la del poble de Socarrats, situat entre el Ridaura i la riera de Bianya, vora la confluència dels dos rius, a la dreta de la ribera de Bianya1.
El primer esment documental és l'acta de dedicació, datada l'any 1117, consagrada pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau, que delimità les seves afrontacions i li atorgà els delmes, primícies i oblacions, així com els trenta passos legítims al voltant per a cementiri. Sembla també que el temple fou bastit dins els límits d'un alou pertanyent a la comunitat de monjos de Santa Maria de Besalú vers mitjan segle X, per tant l'església consagrada el 1117 corresponia a una reedificació practicada sobre l'obra originària1.
La planta de l'església de Sant Andreu de Socarrats s'ha vist modificada y transformada en planta de creu grega a partir de les reformes i ampliacions dutes a terme al segle XVIII, moment en que es va convertir en torre el primitiu campanar d'espadanya de dos ulls2. La planta primitiva presentava una sola nau i absis semicircular, obert directament a la nau. La volta de la nau és lleugerament apuntada, i la de l'absis és de mig cercle1.
Sant Andreu va deixar de ser parròquia l'any 1582 i es va convertir en sufragània de la de Sant Joan les Fonts, fins a l'any 1968 en què va passar a dependre de Sant Josep Obrer de la Canya2.
1 Catalunya Romànica Vol IV, de diversos autors.
2 Viquipèdia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)