L'església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
Malgrat que tradicionalment alguns estudiosos han considerat que la primera menció documental de l'església de Santa Margarida de Bianya es remunta a l'any 858, data en que apareix esmentada entre les donacions fetes pel comte Guifré de Besalú al monestir de Ridaura amb motiu de l'acta de consagració de la seva primitiva església, els dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta escriptura fan que aquest esment sigui considerat, si més no, suspecte1.
De fet una de les primeres notícies certes que tenim sobre aquest temple data de l'any 1117, quan apareix relacionada en l'acta de dedicació de la veïna parròquia de Sant Andreu de Socarrats; és constata en la descripció de les afrontacions territorials de l'esmentada parròquia, que llindava "ad occiduo in illa Sanctae Margaritae de Bianna"2.
A partir del segle XIII, la parròquia de Santa Margarida de Bianya es trobava sotmesa jurisdiccionalment al priorat de Sant Joan les Fonts i l'any 1358 fou incorporada a la corona per l'infant Martí.
El temple és una construcció d'orígen romànic molt modificada en èpoques posteriors. Originàriament era formada per una nau central capçada per un absis semicircular orientat a llevant i flanquejada per dues capelles laterals acabades igualment en absis semicirculars. Actualment l'absis de la capella de migdia ha desaparegut i ha estat substituït per un cos de planta trapezoïdal3.
1 Catalunya Romànica Vol IV, Jordi Vigué i Viñas
2 Catalunya Romànica Vol IV, Maria Lluïsa Ramos i Martínez
3 Catalunya Romànica Vol IV, Eva Bargalló i Chaves
Fotografia: Col·lectiu Obaga
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)