L'església de Sant Pere de Camprodon, és l'únic element que queda de l'antic monestir de Camprodon, que fou un dels grans monestirs de les terres ripolleses després del de Santa Maria de Ripoll i el de Sant Joan de les Abadesses.
La primera datació la tenim quan en una partida o alou anomenada Camp-rodó (Camporotundo), uns habitants de la vall hi aixecaren una església sota la invocació de Sant Pere, que el 27 de novembre de l'any 904 consagrà el bisbe Girona Servusdei.
Fou en aquesta església que el comte Guifré II de Besalú hi decidí la fundació d'un monestir entre els anys 948 i 950, segons s'esmenta en un document posterior de l'any 962.
L'edifici de l'església, tot i que ha estat restaurat diverses vegades, conserva l'estructura de la seva última consagració a l'any 1167. Es tracta d'una construcció amb planta de creu llatina i els absis carrats. L'absis major és de la mateixa amplada que la nau i els quatre restants són posats de dos en dos a cada costat, oberts en el gruix del mur dels braços del creuer. La volta de canó és una mica apuntada i es disposa sobre tres arcs torals que reposen damunt una senzilla imposta. Al braç del costat de migjorn s'obre un portal que permetia el pas a un claustre. El campanar és quadrat, més estret que la seva base i amb dos pisos.
Per les seves característiques, s'ha catalogat com un tipus de construcció pròpia de l'ordre del Cister, sobretot per la no utilització d'absis rodons.
Informació extreta de l'obra "Catalunya Romànica, Vol X - El Ripollès"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)