Masos de Querós

Mas Serrallonga

Vist: 4157
Mas Serrallonga de Querós - Revista de Girona

El mas Serrallonga de Querós es troba situat en un dels indrets més feréstecs de les Guilleries, famós per haver donat nom al mític bandoler Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, per haver-se casat amb la pubilla Margarida Tallades Serrallonga, senyora útil i propietària del mas.

L'enfrontament pel mas Serrallonga entre els descendents del bandoler i els del seu cunyat Miquel va durar 152 anys i cinc generacions. L'any 1803, Francesc Serrallonga, descendent directe de Joan Sala i Margarida Serrallonga, va perdre el mas quan va reconèxer davant de notari que el veritable propietari no era ell sinó Joan Carosa, que vivia a la Querosa, una masia propera que en temps del bandoler havia estat unida al mas Serrallonga. La capitulació de Francesc Serrallonga va ser dura. Reconeixia que el 12 de setembre de 1651 Margarida Serrallonga i els seus fills van expulsar amb violència del mas a Miquel Serrallonga, germà de Margarida, després haver-li obligat a «firmar donació, concòrdia, renúncia i cessió dels seus drets» a favor d'ella. Tot i que el desnonat Miquel no se'n va anar amb les mans buides, ja que es va quedar amb la Querosa, ni ell ni els seus descendents no van renunciar mai a recuperar el mas Serrallonga ni a reunificar la hisenda1.

Al capdavall, la resolució del conflicte va venir amb el reconeixement d'una legalitat. En la seva condició de mascle, Miquel Serrallonga hauria estat l'hereu del mas si no fos perquè quan se li va morir el pare era només un infant de quatre anys. Aleshores l'avi, Salvi Serrallonga, va fer heretament a favor de la néta gran, Margarida, que l'any 1618 amb 17 anys es va casar amb Joan Sala, un jove de Viladrau que, tal com pretenia l'avi, es va convertir amb l'home indispensable que havia de portar les regnes del mas. Però que una noia passés per davant del germà era una excepció que només podia venir d'una desafortunada conjuntura com la que havia colpit el mas Serrallonga. Res, tanmateix que l'ordre patriarcal no pogués arreglar: a la mort de Margarida, el mas passaria al germà o als seus descendents, tot recuperant la línia masculina de la transmissió. Aquesta era la legalitat a la qual, amb encert, es van acollir els descendents de Miquel Serrallonga1.

Mereixien, però, els descendents de Margarida la trista fi que els esperava? Ella fou la veritable heroïna de la història d'en Serrallonga. Des del moment en què el seu espòs es va convertir en un proscrit, es va fer evident que per tirar endavant una hisenda no era condició sine qua non ser un home. Ella es va erigir com a veritable cap d'una família formada per germans petits, una mare anciana i diverses tietes, va pujar cinc fills, va ser empresonada i va haver de fer front a la destrucció de cases i collites per part de les autoritats. Després de l'execució del seu espòs, va endegar amb èxit la reconstrucció de la pairalia, i per això no és estrany que al final dels seus dies es rebel·lés i decidís que serien els fills i no el germà els que heretarien el mas1.

Van passar cinc generacions fins que Francesc Serrallonga es va acabar rendint davant de Joan Carosa. Per suavitzar la patacada, es va acordar que la filla petita del primer, Maria, es casaria amb Jeroni, l'hereu del vencedor, i així fou. Ironies del destí, Joan Carosa va marxar d'aquest món amb la satisfacció d'haver fet justícia amb els seus avantpassats, sense imaginar que el seu fill es vendria la Querosa al cap d'onze anys i que, dues generacions més tard, el mas Serrallonga mateix acabaria embargat1.

El primer esment documental el trobem en el període 1381-1387 en que el possessor del mas Serrallonga era Bernat de Serrallonga. L’any 1532 documentem Joan Serrallonga, responsable de les obres de construcció del pont de Querós. L’any 1537, en canvi, trobem que el mas Serrallonga el porta Salvi Querosa, àlies Serrallonga, casat amb Joana, molt probablement pubilla del mas. A la segona meitat del segle XVI documentem al mas un segon Salvi, que el 1588 casa la pubilla, Margarida, amb Segimon Tallades.2.

La pairalia es troba documentada des del 1335. La construcció actual pertany a una reforma del segle XVII, efectuada amb versemblança després de l'arrasament de l'antiga, ordenat pel lloctinent del duc de Cardona durant la persecució de Serrallonga. En data 22 de Març de 1634 el virrei duc de Cardona ...se sirve dar licéncia a Margarita Serrallonga para reedificar la casa, atento que su marido a perecido y que no era del dicho Serrallonga, sino de la suplicante y sus hijos*. Procés III foli 13263.

1 Revista de Girona Núm.300, Joan llinàs i Pol
2 Quaderns de la Selva num.25. Querós, dades per a la història d'una vall oblidada. Emma Llach i Palmada, Joan Llinàs i Pol
3 Blog de Lluís Balasch, Vic

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)