La Ciutadella de Roses amaga un cas excepcional, una vila que va quedar deserta al segle XVII i que ara ressorgeix amb força

Vist: 125
lluís Vila, director de l'excavació, a l'antiga vila de la Ciutadella de Roses. Foto: Quim Puig - El PuntAvui
lluís Vila, director de l'excavació, a l'antiga vila de la Ciutadella de Roses. Foto: Quim Puig - El PuntAvui

La Ciutadella de Roses amaga una vila suspesa en el temps, un poble medieval abandonat durant el segle XVII, amb motiu de la guerra dels Segadors i l’explosió d’un polvorí, que no va tornar a ser repoblat. Les excavacions arqueològiques, iniciades el 2018, han posat al descobert la traça d’un dels principals carrers de la vila i la part de les illes de cases que el flanquejaven.

La vila no es va repoblar perquè va quedar dins de la fortalesa militar. Ara, aquest treball permetrà posar a l’abast nous espais de la trama urbana –4.500 metres quadrats– d’una població, i farà molt més comprensible l’estructura de la vila medieval, explica la regidora de Cultura, Sílvia Ripoll. Aquest itinerari permetrà recórrer-la resseguint els carrers històrics i facilitarà una interacció molt més immersiva entre visitant i patrimoni. “Les viles medievals existents –continua Ripoll– són una delícia, però, lògicament, no podem dir que siguin autèntiques. El pas del temps i les successives generacions les han anat modificant i adaptant fins a arribar als nostres dies. El cas de la vila medieval de Roses és diferent: fa 500 anys, a causa d’una explosió, va quedar ensorrada i abandonada, i ara ens permet viatjar en el temps.”

Marc Bouzas, director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament, explica que l’excavació en extensió precisament “permetria construir un circuit vehiculat a través dels dos carrers de la vila antiga, carrer Nou i Major, que servirà perquè el visitant accedeixi pel mateix pas on es feia vida en l’època medieval”, i hi afegeix: “Es tracta d’un fet difícil d’apreciar actualment arqueològicament, ja que moltes viles han acabat generant ciutats i pobles en època moderna. La Ciutadella té, doncs, un valor excepcional, perquè permet mostrar una vila medieval totalment descoberta sense res a sobre.” De fet, els militars van aprofitar el material de les cases per a la fortalesa, però no s’hi va construir a sobre ni reurbanitzar com ha passat a la majoria de les poblacions.

Dos grans carrers

La zona est de la vila s’estructurava a partir de dos grans carrers nord-sud, que comunicaven la zona del port –al sud– amb el monestir de Santa Maria –al nord–. Els primers anys de treballs van permetre recuperar la traça del conegut en la documentació medieval com a “carrer Major” i d’una de les illes de cases que el flanquejaven. Els darrers treballs han permès recuperar quasi íntegrament la traça del segon carrer que ocupava el sector, conegut en la documentació com a “carrer Nou”, així com bona part de l’illa de cases annexa, amb una vintena de nous espais associats als edificis i habitatges de la població, datats entre els segles XIII i XVI. Bouzas assenyala que la pròxima campanya permetrà tenir la major part al descobert: “Després caldrà valorar si es treballa ja a fons en sectors concrets”, destaca.

Una història per descobrir

Lluís Palahí, director de les excavacions, destaca que “la recuperació de tota aquesta trama urbana és important en diferents àmbits: arqueològicament i històricament, l’excavació permet resseguir l’evolució urbana de tot un ampli sector de la vila. A més, la contrastació amb la documentació arxivística permetrà aprofundir en el coneixement dels propietaris de les diverses finques, les seves ocupacions i vida quotidiana, així com el reflex que aquesta activitat deixa en el registre arqueològic.” Marc Bouzas hi afegeix que els treballs han posat en relleu “que alguns cognoms que s’han recollit encara són presents a Roses”. Aquest encreuament de dades permetrà, a més dels valuosos descobriments arqueològics, poder anar resseguint la història de moltes de les construccions. Aquests treballs arqueològics, desenvolupats des de l’any 2018, tenen, doncs, com a objectiu avançar en el coneixement històric i arqueològic de la vila medieval de Roses i resulten cabdals en la reivindicació de la Ciutadella com a espai patrimonial, ja que han permès la ràpida integració de les restes descobertes en els circuits de visita.

Un univers ple d’història

La Ciutadella dona per a molt. Més enllà de la vila medieval i de la mateixa estructura militar, s’obre una cronologia que va des de l’època grega, romana, medieval i moderna. Els treballs d’investigació són grans. Lligat a la càtedra, té lloc el curs d’arqueologia. Un espai per a la formació de futurs arqueòlegs en l’especialització de l’arqueologia d’època medieval i moderna. En aquest cas, se centra més en la zona del monestir. Els treballs també han permès identificar al nord del claustre un cementiri modern (segles XVII-XVIII) associat a l’ús de l’església del monestir com a temple parroquial. El més destacable en aquest cas és que en un moment en què la població ja s’havia traslladat fora de la fortalesa de la Ciutadella, l’església es continuava emprant com a parròquia i com a cementiri civil. Les excavacions, desenvolupades al claustre del monestir, han posat al descobert una necròpolis infantil associada a una església paleocristiana, precedent del mateix monestir.

S’han identificat més d’una dotzena de tombes infantils. Tots els enterraments menys un es feien a l’interior d’àmfores. Aquest mètode era habitual a l’època. S’obria l’àmfora per un dels extrems i les despulles de l’infant es dipositaven al seu interior. Després es tornava a tancar l’àmfora. Si bé l’existència d’una església paleocristiana associada a un cementiri ja era coneguda, els darrers treballs han permès descobrir que la superfície ocupada per l’espai religiós era molt més gran del que se suposava, i amb una complexitat més alta, ja que fins i tot el complex inicial es va ampliar, i incloïa al seu interior part del cementiri descobert. Els objectius del curs se centren en la formació de futurs professionals de l’arqueologia i del món de la restauració en l’especialitat d’època medieval i moderna.Una de les principals característiques del curs és la seva vocació internacional i hi participen estudiants provinents d’universitats catalanes, franceses i italianes, així com de l’Escola de Restauració.El curs inclou no solament pràctiques en arqueologia de camp sinó que incorpora tot un seguit de pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. Atès que actualment cada cop pren major importància la conservació i adequació dels espais arqueològics, el curs incorpora tot un seguit de pràctiques relacionades amb la conservació i restauració d’estructures i materials arqueològics. L’objectiu en aquest cas és que els estudiants d’arqueologia i els de restauració de béns culturals es comencin a acostumar a treballar conjuntament, a través d’un coneixement mutu de les especificitats i tècniques.

Publicada al diari "El PuntAvui", 20 d'abril de 2024 - Joan Trillas Torrents - Roses 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)