Els pergamins recuperats de Can Frigola de Cassà de la Selva posen en relleu la importància del passat més proper. Els experts locals, claus per al seu estudi.

La primera campanya arqueològica a la necròpoli de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro, va acabar divendres i ha permès confirmar la presència continuada de tombes des del segle IX fins al seu tancament, l’any 1911.

L’excavació arqueològica a la necròpolis de l’església treu a la llum un esquelet infantil i murs que podrien pertànyer a l’antiga sagristia.

Les excavacions al derelicte romà de les Formigues daten el vaixell un segle abans del que es creia.

Un llibre posa al descobert un dels principals centres de producció de ceràmica en l’època romana altimperial. La bòbila va estar en funcionament entre mitjan segle I i final del segle II dC.

Lluís Molla, un dels germans que regenten les terres familiars, condensa en dos centenars de planes l’evolució del mas, des de les guerres dels remences i la del Francès fins ara. El conreu de fruita i l’elaboració de vi de pagès els garanteix feina i prestigi.

Troben una arcada renaixentista amb àngels decoratius al tros de muralla que s'ha posat al descobert en una botiga de Girona.

El Servei d’Arxiu Municipal ha editat un facsímil de la crònica redactada pel notari de Palafrugell Antic Brugarol, de l’atac a Palamós del corsari Barba-rossa el 1543, per recordar aquesta tràgica efemèride. El document va ser transcrit pel regidor de Palamós Josep Estany perquè quedés en la memòria. Des de llavors s’ha conservat entre la correspondència de 1730 del fons de l’Ajuntament de Palamós.

La primera campanya regular de recerca permet constatar l’envergadura d’una vil·la dedicada sobretot a la producció i comercialització de vi.

Una excavació arqueològica, aquest estiu, posa al descobert les restes de l’església medieval de Vilademont, a Tossa de Mar, fins ara mai no excavada.

S’adequa un itinerari amb passarel·les elevades i plafons explicatius del jaciment, on des de fa deu anys es fan excavacions. Es vol difondre i fer valer el patrimoni arqueològic del municipi.

El govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el monestir de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà). El recinte monumental del monestir és una de les peces més importants de l’arquitectura medieval de Catalunya i mostra els processos d’evolució de l’arquitectura i de l’estructuració de les comunitats eclesiàstiques de l’Empordà a l’edat mitjana. El govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció del monestir i de l’església.