El seu fons acull els llegats de Joan Vinyoli, Joaquim Jordà i el matrimoni Jesús Carles de Vilallonga i Katherine Slusher i s’ha convertit en un referent en una comarca carregada d’història.
L’edifici del nou arxiu es va inaugurar el 2015 després de molts anys d’espera.
A Santa Coloma l’arxiu va començar a funcionar l’any 1983, a la capella de les monges; l’espai es va fer petit i l’any 2004 es van llogar uns baixos, esperant que es construís l’edifici definitiu en uns terrenys que havia cedit l’Ajuntament al centre de la ciutat. Desgraciadament, va arribar la crisi i no es va poder inaugurar fins al 2015.
Un salt qualitatiu?
I tant! Abans havíem de portar una part del material a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Ara tenim 2.500 metres lineals, hem pogut crear la figura de l’arxiver itinerant, que dona serveis als pobles amb menys recursos, i és important saber que tots els arxius comarcals de Catalunya estan interconnectats.
La Selva és una comarca acostumada a fer donacions?
D’una banda tenim la cessió de fons públics que ens arriben dels jutjats, l’administració comarcal de la Generalitat, els notaris, els ajuntaments. Després hi ha els arxius privats, que poden venir d’entitats i associacions, i també col·leccions dels fons particulars. Les cases importants aposten per conservar el patrimoni, però es donen casos que la família s’extingeix o que els hereus o nous propietaris no saben què fer amb la documentació i ens la porten. Hi ha una tercera variant, la de grans famílies que tenen un patrimoni important i encara que no ens el cedeixin físicament ens el deixen digitalitzar.
Es perd documentació?
De documentació se’n perd, però hem de dir que nosaltres som molt curosos, i és per això que intentem fer campanyes de sensibilització i intentem que l’arxiu tingui una presència a la comarca. Fem xerrades a les llars d’avis o a les escoles. Es tracta de fer entendre que si es tenen fotografies o papers vells o pergamins, abans de llençar-los ho portin a l’arxiu.
I ho fan?
Podem dir que sí, però també et trobes que a vegades la gent ho llença al contenidor i hem trobat àlbums de fotografies i documents a les deixalles. Si algú ens ho porta o nosaltres ho trobem, això vol dir que la documentació ingressa per una via extraordinària: no sabem si aquell material ha estat llençat de manera voluntària i per legalitzar-lo has d’obrir diligències, o sigui anar a buscar un notari o la policia perquè aixequin acta que els documents llençats, no se sap per quina voluntat, han estat trobats i es poden arxivar.
S’ha donat algun cas?
Són habituals. N’explicaré dos de significatius. Un fa referència a uns àlbums de fotografia que algú ens va portar i no els podem fer públics fins que no hagin passat uns anys. L’altre fa referència a una caixa de núvia que es va descobrir, en molt bon estat, en un abocador al mig del bosc. Ens van trucar. En obrir-la hi van trobar més de tres-cents pergamins i documents pertanyents a una família de Vilobí d’Onyar que començaven al segle XIII i arribaven al segle XX. Sort en vam tenir d’aquell passejant que va sentir curiositat per la caixa i ens va avisar. Després de fer la diligència corresponent amb la policia la vam portar a l’arxiu i ho hem pogut recuperar.
L’arxiu guarda els fons Vinyoli, Jordà i Vilallonga-Slusher.
Són tres casos particulars. Tots tres són personatges que en un moment important de la seva vida van tenir relació amb Santa Coloma. En Joan Vinyoli hi havia passat la infantesa i la joventut i allò va marcar tant la seva obra poètica com el record. Quan va morir, el fons era a Barcelona, però els seus fills es van estimar més que el llegat fos cedit a Santa Coloma, una ciutat amb la qual s’han continuat relacionant, i això va facilitar les coses. Van valorar que aquí posaríem els mitjans perquè es fes una bona catalogació de la documentació, que estaria més a l’abast dels investigadors i es faria una difusió més important de l’obra. Organitzem un simposi cada dos anys.
El cas d’en Jordà va ser una tornada als orígens, a la infància?
Quan en Joaquim Jordà va tornar de Madrid i es va instal·lar a Barcelona, va decidir recuperar el contacte amb Santa Coloma. Aquí va filmar la pel·lícula Un cos al bosc i, a través d’una disposició testamentària, va deixar escrit que aquesta documentació quedés dipositada a l’ajuntament. Encara que és un fons no gaire voluminós, ja que s’ajusta als darrers anys de la seva vida, és un arxiu molt interessant, ja que va ser el període en què, cinematogràficament, va fer alguna de les seves millors obres. Fins al 27 de juliol, se’n pot veure una mostra a la sala d’exposicions de l’arxiu. En el cas de Jesús Carles de Vilallonga i Katherine Slusher es va fer la donació d’un extens llegat, tant de pintures del primer com de documents del patrimoni familiar. El conjunt inclou una col·lecció de fotografies estereoscòpiques sobre placa de vidre que tenen un valor històric i documental excepcional.
Publicada al diari "El PuntAvui", 16 de juliol de 2019 - Pau Lanao - Santa Coloma de Farners
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)