L’antic volcà del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella conté un dels jaciments paleontològics més importants d’Europa enterrat en els sediments d’un antic llac format dins del seu cràter.
El tram definitiu de la rehabilitació del mas de Palol Sabaldòria, a Vilafant, entra en la seva recta final. Aquesta setmana el ple ha validat de manera unànime l’adjudicació de l’execució de la darrera fase a l’empresa Vesta Rehabilitación SL per un preu de 648.479 euros, 51.015 euros per sota del preu calculat de cost i de partida a l’hora d’obrir la licitació.
La campanya d’excavacions duta a terme entre el 5 i el 9 de juliol al jaciment ibèric de Can Cendra en confirma el potencial arqueològic per continuar treballant-hi, segons assenyala l’arqueòloga responsable de la campanya, Anna Costa.
El Centre Excursionista de Banyoles (CEB) ha començat a treballar en la recuperació de l’ermita de Sant Maurici de Calç de Pujarnol (Porqueres) un temple romànic imponent, tot i les seves dimensions modestes.
L’actual campanya d’excavacions a la zona de Santa Margarida ha permès descobrir les edificacions, datades dels segles IV a VIII dC, que feia anys que s’havien convertit en l’objectiu dels arqueòlegs.
En el marc de la Tribuna d'Arqueologia moderada per Anna Maria Puig Griessenberger, Anna Augé Santaugini, com a directora de les excavacions des de l'any 2008, ha presentat un interessant resum sobre l'evolució de les diferents intervencions arqueològiques realitzadas al mas de Palol Sabaldòria i l'església de Sant Miquel.
Els arqueòlegs han desenterrat 47 esquelets medievals i part de l’estructura de l’església preromànica de Sant Julià de Ramis, segons va informar ahir ACN.
Aquest dimarts 9 de març s’ha signat el contracte de cessió en règim de comodat del Fons Mas Serrat, de la Pinya, entre l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i Bartomeu Plana Esteba, propietari de la documentació i primer alcalde de la democràcia després del franquisme a la Vall d’en Bas. El fons es custodiarà a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Els arqueòlegs han trobat part d’un pati enllosat del segle I dC a la zona de producció de la vil·la romana del Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter. Estava envoltat per dipòsits i habitacions i el seu paviment el formaven grans blocs de pedra nummulítica.
Les filles en van signar la cessió a l’Ajuntament de Girona i les dues parts es conjuren a preservar i difondre el seu llegat, a més de publicar-ne les memòries.
Els arqueòlegs han recreat en tres dimensions com era el port grec d’Empúries el segle II aC, que era en una platja natural, situada a tocar de l’actual edifici del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries .
