La primera campanya arqueològica a la necròpoli de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro, va acabar divendres i ha permès confirmar la presència continuada de tombes des del segle IX fins al seu tancament, l’any 1911.
Un llibre posa al descobert un dels principals centres de producció de ceràmica en l’època romana altimperial. La bòbila va estar en funcionament entre mitjan segle I i final del segle II dC.
Lluís Molla, un dels germans que regenten les terres familiars, condensa en dos centenars de planes l’evolució del mas, des de les guerres dels remences i la del Francès fins ara. El conreu de fruita i l’elaboració de vi de pagès els garanteix feina i prestigi.
El Servei d’Arxiu Municipal ha editat un facsímil de la crònica redactada pel notari de Palafrugell Antic Brugarol, de l’atac a Palamós del corsari Barba-rossa el 1543, per recordar aquesta tràgica efemèride. El document va ser transcrit pel regidor de Palamós Josep Estany perquè quedés en la memòria. Des de llavors s’ha conservat entre la correspondència de 1730 del fons de l’Ajuntament de Palamós.
S’adequa un itinerari amb passarel·les elevades i plafons explicatius del jaciment, on des de fa deu anys es fan excavacions. Es vol difondre i fer valer el patrimoni arqueològic del municipi.
El govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el monestir de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà). El recinte monumental del monestir és una de les peces més importants de l’arquitectura medieval de Catalunya i mostra els processos d’evolució de l’arquitectura i de l’estructuració de les comunitats eclesiàstiques de l’Empordà a l’edat mitjana. El govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció del monestir i de l’església.
