Les excavacions d’aquest any al jaciment de la Draga de Banyoles han permès la descoberta de ceràmica de l’edat del bronze o del ferro en la part submergida de l’antic poblat.

Troben al jaciment del Camp dels Ninots un quinzè bòvid, amb l’esquelet sencer i de proporcions menors, que ajudarà a la investigació sobre finals del pliocè. La fotografia de fa 3,1 milions d’anys va ampliant-se, de contingut i de protagonistes.

El Museu d’Arqueologia de Girona va inaugurar ahir al vespre, a Sant Pere de Galligants, l’exposició De Villa Perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana, que dona a conèixer a través del jaciment del Pla de l’Horta de Sarrià de Ter, com era una vil·la romana i quins canvis podia tenir al llarg del temps.

L’Institut de Patrimoni i l’IEG dediquen un simposi a l’escultor Aloi de Montbrai, autor de peces cabdals del Tres-cents a Girona i una incògnita per als experts.

Els pergamins recuperats de Can Frigola de Cassà de la Selva posen en relleu la importància del passat més proper. Els experts locals, claus per al seu estudi.

La primera campanya arqueològica a la necròpoli de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro, va acabar divendres i ha permès confirmar la presència continuada de tombes des del segle IX fins al seu tancament, l’any 1911.

L’excavació arqueològica a la necròpolis de l’església treu a la llum un esquelet infantil i murs que podrien pertànyer a l’antiga sagristia.

Les excavacions al derelicte romà de les Formigues daten el vaixell un segle abans del que es creia.

Un llibre posa al descobert un dels principals centres de producció de ceràmica en l’època romana altimperial. La bòbila va estar en funcionament entre mitjan segle I i final del segle II dC.

Lluís Molla, un dels germans que regenten les terres familiars, condensa en dos centenars de planes l’evolució del mas, des de les guerres dels remences i la del Francès fins ara. El conreu de fruita i l’elaboració de vi de pagès els garanteix feina i prestigi.

Troben una arcada renaixentista amb àngels decoratius al tros de muralla que s'ha posat al descobert en una botiga de Girona.

El Servei d’Arxiu Municipal ha editat un facsímil de la crònica redactada pel notari de Palafrugell Antic Brugarol, de l’atac a Palamós del corsari Barba-rossa el 1543, per recordar aquesta tràgica efemèride. El document va ser transcrit pel regidor de Palamós Josep Estany perquè quedés en la memòria. Des de llavors s’ha conservat entre la correspondència de 1730 del fons de l’Ajuntament de Palamós.