Les excavacions de l’equip liderat pels arqueòlegs i professors titulars de la Universitat de Barcelona (UB) Gisela Ripoll i Francesc Tuset continuen al jaciment baix-empordanès de Sant Romà de Sidillà.
Les darreres troballes, la tardor del 2017, els van permetre datar l’edifici conegut com la torre de Sant Sebastià entre finals del segle IV i principi del V de la nostra era. Les restes de ceràmica i diversos enterraments confirmaven la hipòtesi que es tractava d’un mausoleu funerari d’època tardoromana. I enguany, a finals d’agost, van centrar-se en aquest àmbit.
A més dels enterraments al voltant del mausoleu, aquest cop n’han trobat quatre més a l’interior. Tombes d’obra amb tègula que concorden amb el període i que acabaran de datar amb més precisió al laboratori aquesta tardor, però que ratifiquen la funcionalitat funerària de l’edifici en el seu origen.
L’estiu del 2018 no van poder programar campanya per al seu projecte Ecloc. Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII-XI), perquè la confirmació dels fons de la Generalitat per a recerca arqueològica es va endarrerir pel 155. Però aquest cop han treballat amb un grup més reduït –una quinzena de persones– i mirant d’“esprémer al màxim els deu dies de feina, amb tasques esgotadores” com ara l’ensorrament de tot el sostre que colgava l’interior, explica Ripoll.
Ceràmica i un colomer
Hi han trobat centenars de pedales, dovelles de ceràmica de l’antiga volta romana, algunes de les quals força senceres i amb les marques digitals dels artesans visibles, a més de defectes de fàbrica curiosos com ara empremtes de gos, cabra o “d’una sola de sabata en què s’aprecien els claus”, avança Tuset. Les més interessants, per la seva integritat, les capes de morter o els rastres d’empremtes, s’han netejat a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries i s’estudiaran al laboratori d’arqueologia de la UB.
L’esfondrament de la volta va deixar inservible, creuen, un edifici funerari que amb els segles s’havia reconvertit per a usos més funcionals, ja que entre els elements destacats que amagava la terra han posat al descobert un colomer, fet amb rengles de pedres i cavitats per als nius dels ocells. Per les seves característiques constructives, pensen que és un afegit posterior. “Sembla que algú, amb el pas dels segles, va considerar que era una edificació tan sòlida i bona que va ser reaprofitada”, aventura l’arqueòloga.
Ara hauran de mirar de confirmar la datació amb més exactitud: fins quan va estar en ús i la relació amb l’abandó del poblat annex a l’església preromànica que va quedar colgat per la duna de sorra del Ter molt a finals del segle XI. Les restes òssies de coloms són escasses, però les mostres recollides potser constataran la presència de femta, la preuada colomassa.
A l’interior del mausoleu, han arribat fins a l’estrat de roca en què es van assentar els fonaments, amb una mena de cavitat que podria haver servit com a sitja o femer. Per ara, donen el treball de camp per tancat a l’edifici funerari, fins que trobin fons per a la seva museïtzació. La feina continuarà, però, al laboratori amb l’estudi dels materials, dels esquelets i les diverses anàlisis de les mostres recollides, que encara poden donar moltes sorpreses. Tuset i Ripoll sostenen que tant el mausoleu tardoromà com el colomer medieval són dues peces de gran interès per entendre els processos de transformació del territori al llarg del temps, especialment entre l’antiguitat tardana i el món medieval, a Catalunya.
Publicada al diari "El PuntAvui", 10 de setembre de 2019 - Emili Agulló - Foixà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)