El conjunt patrimonial, amb les restes d'una església preromànica, es manté abandonat des de fa anys al mig d'una pineda entre Foixà i Colomers. Cultura denega la petició com a MHC i ja no és ni protegit provisionalment.

El conjunt patrimonial de Sant Romà (o Romans) de Sidillà (o de les Arenes) es va salvar atzarosament de les flames en l'incendi desbocat que va afectar la zona dilluns i dimarts de la setmana passada, just la mateixa setmana que s'ha publicat al DOGC la denegació de la protecció com a monument historicoartístic, expedient que s'havia obert ja fa més de 31 anys, concretament el 12 de juliol de l'any 1982 (DOGC n. 250, del 18 d'agost del 1982), sent director general de Patrimoni Cultural Jordi Bonet i conseller de Cultura, Max Cahner, que va morir el mes passat.

Aquell intent de protecció, finalment, el 30 d'octubre passat, s'arxivava, donant per bo l'informe desfavorable a la declaració emès el 10 de maig d'aquest any pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, en què es fa constar que els valors culturals de l'església esmentada “no són suficients per merèixer la condició de bé cultural d'interès nacional”. Aquesta denegació fa que s'aixequi la suspensió de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició en la zona afectada i els efectes de les llicències ja atorgades.

La propietat sempre s'ha mostrat disposada a facilitar la protecció fins al punt que, durant el mandat com a delegat de Cultura de la Generalitat a Girona de Josep Quintanas (juny del 2004-febrer del 2007), es va treballar per facilitar-hi accions d'investigació i avançar en la seva protecció. En aquell moment, es va parlar de demanar una subvenció de l'1 per cent cultural a l'Estat espanyol, atès el valor que se li atribuïa, però el petit Ajuntament de Foixà no es va veure amb cor de suportar la càrrega financera a què l'obligaria qualsevol subvenció d'aquest tipus i es va desestimar. Ara, 31 anys més tard, ha quedat aixecada tota protecció i el conjunt està més desprotegit que mai.

L'arqueòleg Miquel Oliva ja va denunciar la necessitat de preservar Sidillà i va ser el 1973 quan un conjunt de joves la va fer aflorar dels seu enterrament sota la sorra. L'any 1977, l'historiador Joan Badia Homs –havia treballat a Ullastret amb Oliva– ja assenyalava la seva importància dins l'arquitectura preromànica catalana. A principi dels anys vuitanta, el servei de restauració de monuments de la Diputació va desenrunar i apuntalar l'església. Fins i tot es va efectuar una prospecció superficial de la zona, que és completament arenosa i de bon excavar, recollint-s'hi ceràmica d'època romana, visigòtica i alt medieval.

Sant Romà de Sidillà és un conjunt arqueològic i arquitectònic que forma una església i un poblat. L'església és d'una sola nau amb absis trapezoïdal. A 100 metres, hi ha una altra construcció que la tradició oral descriu com una capella dedicada a Sant Sebastià.

JOAN BADIA I HOMS HISTORIADOR I ARQUEÒLEG

Quin valor té Sant Romà de Sidillà?

El valor com a conjunt és extraordinari per diverses qüestions. En primer lloc, hi ha una església preromànica, és a dir anterior a l'any 1000. És cert que n'hi ha d'altres a Catalunya, tot i que no moltes, però està abandonada i també ho està el poble. Hi ha una investigació a fer en aquest poble, perquè és d'un hàbitat medieval que, per mi, es podria convertir en l'Empúries medieval.

Per què?

Té unes possibilitats d'estudi arqueològic extraordinàries. Tots els pobles com aquest són sota dels pobles actuals. Aquest, en canvi, es va abandonar, fos pel que fos. El tenim, doncs, allà, íntegre i tot el que trobem sabem que serà un poble d'una època determinada.

Si no es deixa malmetre més.

El més trist és que s'hi va començar a fer una restauració i la volta de l'església està apuntalada amb un tronc d'aquella època (parlo dels anys vuitanta) que ja s'està corcant. Allò era una acció provisional que es va fer fa 30 anys. Deixar-ho abandonat a mig fer quan ja s'havia començat a restaurar és tristíssim i parla molt malament de totes les institucions.

Què s'ha intentat des de llavors?

Es van iniciar gestions amb els propietaris i es va aturar l'extracció de sorra. Després, es va abandonar i es va oblidar. És un cas increïble! No hi ha res a fer. Cap als anys vuitanta, es va netejar l'entorn de l'església i van començar a aparèixer les parets de les cases, cosa que demostra que hi ha tot un poble per investigar.

Quan creu que es va abandonar Sant Romà?

Crec que es devia abandonar amb les pestes del segle XIV. És un poble de què, del segle XV enrere, ho trobarem tot esperant-nos per estudiar-ho. A sobre, ha estat cobert per la sorra, que ho conserva tot molt bé. Té totes les possibilitats de ser un lloc investigat per convertir-lo en visitable.

El debat sobre autèntic i fals ha creat una gran expectació a Palamós amb el claustre. Però ja pensem en el nostre patrimoni?

No, sembla que no hi pensem gens. A mi m'és igual que el claustre de Palamós sigui autèntic o no. El claustre de Palamós no és del nostre món cultural. Si és autèntic, que els ho tornin i ja està.

Publicada al diari "El PuntAvui", 18 de novembre de 2013 - Joan Puntí - Foixà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)