Aquest dies, la cultura i la memòria històrica de les comarques gironines estan de dol. Sant Romà de Sidillà ha quedat exclòs de la protecció del nostre patrimoni comú. Un indret del Baix Empordà segurament desconegut per a molta gent del país, però molt més antic que d'altres monuments més venerats del seu voltant.
Però, que representa aquesta ruïna arquitectònica?
Nosaltres estem entestats en conservar els monuments i les obres creades pel poder i les persones cultes de cada època. Observem i analitzem la història des del punt de vista dels poderosos, que són els que gaudien de la capacitat de deixar documentació escrita i construir els edificis monumentals que s'han conservat fins ara.
Però la veritable història dels pobles amb prou feines està escrita, la història d'aquella immensitat d'homes i dones anònims que conreaven els camps o treballaven a les ciutats, la història del poble ras, la història dels que vivien el dia a dia amb recursos escadussers, la història dels que no havien après mai a escriure i que no deixaren cap llegat de la seva existència, la història dels que no en sabem gairebé res i que només podem conèixer des de les restes que ens han quedat.
Sidillà representa l'exemple d'aquest poble, de la gent que el va haver d'abandonar, de la seva lluita, de les seves misèries i els seus sofriments. Matar Sidillà és matar la memòria de la part oculta del país; és matar la memòria de la gent que el construí; és matar la memòria dels que amb les seves mans edificaven les esglésies o els castells, no la dels que ho manaven construir; és matar la memòria dels que lluitaren contra les dunes que engolien les seves cases; és matar la memòria de l'esforç, de la lluita, del treball, del sacrifici, de les penúries, d'unes generacions d'homes i dones, que l'únic testimoni que els queda de la seva existència, són les restes abandonades del seu poble: Sidillà.
Jesús Bohigas Bosch (Escrit d'opinió - 07/05/2014)
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)