La primitiva parròquia de Sant Romà de Sidillà, era citada el 1065 (CDS, 314), amb Temple del segle. X (Catalunya Romànica, VIII, 213-214), es traslladà abans de 1313 (Delmes, 264) a l'església de Sant Llorenç (municipi de Foixà).

El poblat es localitza a uns 3 quilòmetres de Foixà, en un indret anomenat Sant Romans. Podria ser del segle VII i l'església preromànica és un edifici de 22 metres de llargada, amb dues portes, la original ubicada a la façana de migdia i d'arc escanyat i una de nova, oberta en un pòrtic afegit a ponent. També hi havia una petita porta secundària, de 63 centí­metres, situada a l'extrem de llevant del mur de tramuntana, però que va ser tapiada des de molt antic. El temple és d'una sola nau amb absis trapezoïdal a llevant, coberts amb una volta de ferradura poc acusada, en la que encara es pot observar l'encanyissat que s'utilitzà en la seva construcció, el qual formava un curiós enreixat. Està dividida en dues crugies per un arc de ferradura i està pavimentada amb un enllosat de llambordes escairades. Al costat s'entreveuen uns bancs d'obra correguts. El presbiteri està separat de la resta de la nau per uns cancells de 30 centí­metres d'alçada, testimonis d'un ritual litúrgic d'arrel molt antiga. Els murs estan construïts en forma d'opus spicatum , igual que un mur localitzat uns 100 metres més al nord que podria pertànyer a l'ermita de Sant Sebastià o a una antiga torre de defensa.

Els documents medievals l'anomenen de diferents formes: Sicilianum, Ciziciliano, Ceziliano, Cidiliano o Sidilianum, i toponí­micament el trobem com a Sidillà, Sedillà o Cidillà.

La primera notí­cia que es té d'aquest indret l'aporta un document del 14 de juny de l'any 983. Posteriorment a l'any 1065, figura com a parròquia, sota el domini de la seu de Girona. Es creu que el lloc va quedar deshabitat a la segona meitat del segle XIII o a les primeries del XIV, sense saber-ne el motiu exacte. Potser la pesta negra de 1348 o a causa de l'avanç de les dunes o per motiu del desviament del Ter per part del Compte d'Empúries, als voltants del canvi entre els segles XIII i XIV. Altres indrets d'un estil similar es despoblaren també per aquelles èpoques, com per exemple Sant Esteve de Caulés a la Selva o Lloret Salvatge a Amer.

Quan es va netejar hi havia una gran quantitat de bocins de ceràmica, des de l'ataronjada tardo-romana del segle V-VI, fins a la medieval dels segles XI-XIII. A migdia i a ponent de l'església es varen trobar restes d'ossos que poden indicar la presència de la necròpoli. La manca de professionals en el primer moment de l'excavació ha impedit un estudi exhaustiu i cientí­fic de la descoberta.

Actualment és un poble medieval completament abandonat, situat al mig d'una pineda i ple de bardisses. A partir del seu abandonament la sorra de les dunes esperonades per la tramuntana, van cobrir-lo totalment deixant al descobert únicament la volta de l'església, a la que es podia accedir per un forat al sostre i que utilitzaven els pastors com a refugi. L'extracció d'àrids la va posar al descobert i a l'any 1973 es va fer una neteja per un grup espontani, que la va alliberar de sorra i vegetació i va fer una petita intervenció d'apuntalament i conservació, potser amb més bona voluntat que encert, ja que les excavacions no van estar assistides per cap equip d'arqueòlegs. El 1984 les obres es varen interrompre i el deteriorament es fa cada vegada més evident, de tal manera que, si no s'hi posa remei, l'església més antiga del Baix Empordà acabarà totalment enrunada.

Miquel Oliva Prat, ja va parlar d'aquest indret en una notí­cia publicada a l'any 1959, en que l'identificava com l'església preromànica de Sant Romà.

Notes addicionals:

El 14 de juny de l'any 983, El bisbe Hildesind [d'Elna] i altres almoiners del difunt clergue Guigó, fill de Guitizà, fan públic el seu testament davant del jutge Oruç i el clergue Ató, en presència de sacerdots i laics, entre ells el vescomte Guandalgot [de Besalú]. Tres testimonis juren damunt l'altar de Sant Pere de l'església de Darnius, situada en el comptat de Besalú, que eren presents en el moment que el susdit Guigó dictà el seu testament. Confirmà les donacions ja fetes i manà repartir els altres nombrosos bens seus, situats en diferents llocs dels comtats d'Empúries, Besalú, Perelada, Vallespir i Roselló, entre monestirs esglésies, personatges, com ara el vescomte Bernat i el bisbe Miró, i familiars. El testador morí­ el 25 de desembre del 982. Entre aquest bens figura l'alou de Cidillà:
"... et itsum alodem quod habebat in Siciliano.....".

A l'Arxiu Diocesà de Girona, en els Documents de la Mitra, es conserva un pergamí­ deteriorat del 13 de juny de 1221, identificat com a: calaix 3, núm. 12. Còpia: CC f 171. Ed. Marquès, Cartoral de Carlemany, núm. 404, en el que, davant el notari Ramon de Costa, Ramon de Gironella reconeix tenir pel bisbe tres masos a Sant Romà de Sedillà (Sant Llorenç de les Arenes) i un quart dels delmes de Caldes i Franciac.

Posteriorment, també es conserva al mateix arxiu un pergamí­ del 8 d'abril de 1323, identificat com a: Calaix 1, núm. 94. Còpia: RC, ff. 203r-204v., en el que davant el notari Pere Capmany, el bisbe Pere de Rocabertí­ amortitza tres masos de Sedillà (Cidiliano) o Sant Llorenç de les Arenes, a cens de 12 diners, a fi que Pere de Galliners, prevere del capí­tol de la Seu. els destini a dotar un benefici. (Carta partida).

A l'Arxiu Diocesà de Girona, dintre els documents de Sant Feliu, es conserva un pergamí­ identificat com a: perg. orig., 195 x 245 mm. Carta partida. Reg.: PJ, p. 362, reiterat p 410, del 24 de juliol de 1226, en el que Guillema fa heretament al seu fill Guillem de totes les possessions que té al terme de Sant Romà de Sedillà, amb reserva d'aliments, i, en cas de discòrdia, de la meitat del mas; fa donació al seu fill Pere, en concepte de legí­tima, de 30 sous; al fill Ramon, de 30 sous, i a aquests dos, del camp dit de Torrenteres; l'esmentat Guillem fa donació a Pereta, futura esposa seva, de 230 sous, que junt amb els 230 que ella aporta en dot, són hipotecats sobre els esmentats béns.

Text:

"Sit notum cunctis quod ego Guilielma, per me et per omnes meos dono et concedo tibi Guilielmo Berengario filio meo et tuis perpetuo totum meum caput mansum et honorem cultum et heremum et totas res meas mobiles et immobiles, utiles et directas in tam agendo quam in excipiendo, ita ut melius habeo et teneo et habere debeo in parrochia Sancti Romani de Ceziliano quam in cunctis aliis locis et sicut melius dici et intelligi potest ad tuam utilitatem et comodum tuorumque. Ita dono tibi et tuis predicta omnia ad omnes tuas tuorumque uoluntates et ibi et inde omni tempore faciendas, saluo iure dominorum in omnibus. Tamen ut ego in omni uita mea sim domina et potens de omnibus predictis rebus et ut facias mihi mea necessaria in omnibus secundum tuum posse. Ita uero ut si discordia uenerit inter me et tu, quod Deus auertat a nobis, ita ut non possimus uiuere insimul, retineo in omni uita mea medietatem totius mansi et honorum et de omnibus rebus mobilibus et immobilibus que fuerint ad illum diem in manso et in honore; post obitum uero meum omnia reuertantur iamdicta omnia tibi uel tuis. Set si necessitas fuerit mihi tempore famis uel infirmitatis, habeam licentiam uendendi tibi uel cui uoluero honores uel rerum mobilium. Et dono Petro filio meo pro sua legitima hereditate ex me et patris sui .XXX. solidos bone monete, et habeas paccatos illos ei ad .III. annos, et dono et concedo Raimundo filio meo pro sua legitima hereditate ex me et patris sui .XXX. solidos bone monete, et habeas paccatos illos ipsi ad .VI. menses. et istas hereditates habeant ad omnes uoluntates illorum et quisquis illorum prior obierit sine legitimo infante hereditas eius reuertatur alio, et si predictas hereditates non habueris persolutas illis ad predictos terminos, dono illis predictis filiis meis pro predictis hereditatibus eorum perpetuo totum illum maiolum qui uocatur de Torrenteres cum terra in qua est plantata et cum illa terra que est ad plantandum ibi ad omnes uoluntates eorum omni tempore faciendas, saluo iure domini in omnibus. Et ego predictus Guilielmus Berengarius, consilio et laudamento matris mee et aliorum meorum amicorum dono tibi Perete, quam Deo uolente accipiam in uxorem causa donacione dotis .CCXXX. solidos bone monete, ita ut habeamus et teneamus illos dum uixerimus prout decet inter uirum et uxorem, ad obitum nostrum reuertantur infantibus nostris. Si uero infantes nobis defuerint et ego predictus prior quam te obiero, habeas et teneas illos in omni uita tua, cum uiro et sine uiro, cum infante et sine infante; post obitum uero tuum ruertantur nostris propinquis, et istos .CCXXX: solidos bone monete quos dono tibi in donacionem dotis el alios .CCXXX. solidos bone monete quos recognosco a te recepisse et .I. lectum de draps pro exouar. Si mei propinqui post mortem meam ad capud unius anni non persoluerint tibi predictos .CCCCLX. solidos bone monete, deinde dono tibi et tuis perpetuo totum meum mansum et honorem, cultum et heremum et omnes meas mobiles et immobiles ubique habeam et habere debeam ad omnes tuas tuorumque uoluntates et ibi et inde omni tempore faciendas sine ullo meo meorumque retentu quem inde non facio, saluo iure ecclesie Sancti Felicis Gerunde et aliorum dominorum in omnibus. Et ego Agnes et filius meus Guilielmus Cabater donamus tibi Perete filie nostre pro tua legitima hereditate .CCXXX. solidos bone monete et lectum de draps ad omnes tuas uoluntates, et ego predicta Pereta, consilio et uoluntate matris mee et aliorum meorum amicorum dono tibi Guilielmo Berengario quem Deo uolente accipiam in uirum causa donacione dotis predictos .CCXXX solidos bone monete et unum lectum de draps sub eisdem et in eisdem predictis pactibus uel conuenienciis in quibus desuper mihi donas. Actum est hoc .VIIII. kalendas augusti anno Domini .MCCXXVI. Sig+num Guilielme, que hoc firmo. Sig+num Guilielmi Berengarii, filii eius, sig+num Petri, fratris meus, sig+num Agnes, sig+num Guilielmus, filius eius, sig+num Perete, nos qui hoc firmamus firmarique rogamus. Sig+num Petri Iazpert de Iafero. Sig+num Berengarii Gotmari, sig+num Poncii de Diana, sig+num Archimballi Bagun. Ego Petrus de Rechesen, abbas Sancti Felicis Gerunde et prepositus mensis Iunii, qui hoc sig+no, saluo iure meo et ecclesie predicte*. (s. man.). Petrus Gotmarus, presbiter, qui hoc scripsit"

Al mateix Arxiu es localitza un altre pergamí­ del 29 de juny de 1293, identificat com a: perg. orig., 180 x 285 mm. Reg.: PJ, pàg. 289, en el que Guillema Ferrer, de Sant Sadurní­ d'Arenys i el seu marit Pere Ferrer, venen a Arnau Bernat, del mateix lloc i a la seva esposa Bernarda, una caseta situada al vilar de Sant Llorenç de les Arenes, a la parròquia de Sant Romà de Sedillà, que fa cens a l'Hospital, pel preu de 10 sous. melg.

Text:

"Actum est hoc .III. kalendas iulii anno Domini .MCCXC. tercio. Sig+num dicte Guilielme Ferrarie, sig+num dicti Petri Ferrarii, mariti eius qui totum hoc firmamus pariterque iuramus. Testes huius rei sunt Guilielmus Descarrer et Bernardus Cestarii de Sancto Laurencio predicto. Ego Dalmacius de Garriga, precentor Sancti Felicis Gerunde et prepositus mensis Iunii in eadem, ex eo firmo quod predicta domus exiuit de mansata Ferrarii que pro predicta prepositura tenetur. Ego Petrus clericus, baiulus prepositure mensis Iunii. Sig+num Iacobi de Pino sacerdotis et scriptoris Sancti Laurencii, in cuius manu frater Matheus de Passananto, comendator domus Sancti Laurencii hoc firmauit .XIII.kalendas octobris anno predicto testibus presentibus Alegre Marinius et Petrus Rossa. Sig+num Raimundi, ebdomedarii de Iaffero, qui hoc scripsit cum suprascripto in .VI. linea ubi dicitur omnibus."

Informació extreta de:
Repertori General de l'Arxiu Diocesà de Girona, de Josep M. Marquès
Hemeroteca del diari "El Punt" de data 14-8-2006
Revista Gavarres, número 3.
IEC- Obra Catalunya Carolí­ngia, Volum V.

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)