El 22 de setembre de 1484, una comitiva reial que intentava executar algunes confiscacions es va veure encerclada i atacada al mas Grivé, al terme de Mieres. Aquell atac, liderat per Pere Joan Sala, fill de Granollers de Rocacorba, es va convertir en el desencadenant de la segona guerra remença.

Els arqueòlegs van descobrir la peça el novembre de l’any passat durant una campanya d’excavacions al fossat defensiu del jaciment baix-empordanès.

El 24 d’abril del 1622, l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, fra Antoni de Cartellà, va morir a conseqüència de les ferides provocades per l’explosió d’un barril de pólvora col·locat a sota del seu dormitori. Els autors materials de l’assassinat van ser executats 40 dies després a la plaça de les Cols de Girona.

Santa Àgata és l'església parroquial de Capmany. L'any 1138 a la concòrdia que establiren els comtes Ramon Berenguer IV i Ponç II d'Empúries s'esmenta un personatge anomenat Bernat de "Campman".¹

La UdG i tres universitats europees han fet un estudi dels cursos d’aigua com a patrimoni cultural i mediambiental. Només al Baix Ter, s’han definit tres rutes i s’han inventariat 117 punts d’interès.

L’Ajuntament de Celrà ha iniciat les obres de reforma de la torre Desvern i la intenció és que la millora estigui acabada perquè sigui oberta al públic per la festa major (del 4 al 7 de maig).

La construcció de l’embassament va obligar més de 200 veïns a anar-se’n de casa. Àngel Ribas, de 95 anys, recorda la reunió amb l’empresa i com era el dia a dia.

Les excavacions a la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, a la part posterior de l’antic monestir benedictí, han tret a la llum diverses estructures d’antigues edificacions que els arqueòlegs ara han de datar i contextualitzar.

S’han fet els treballs de consolidació i més endavant es duran a terme més actuacions de conservació.

Per primer cop el mas Can Descals de Darnius ha obert les portes a una visita pública, organitzada pel Mume i guiada per l’historiador Joaquim Nadal, per resseguir les passes de l’evacuació del patrimoni artístic català el febrer del 1939.

L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.

Article publicat per Ricard Teixidor al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2011.