Per primer cop el mas Can Descals de Darnius ha obert les portes a una visita pública, organitzada pel Mume i guiada per l’historiador Joaquim Nadal, per resseguir les passes de l’evacuació del patrimoni artístic català el febrer del 1939.
L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.
Un tram de les muralles medievals de Torroella de Montgrí, fins ara colgades, ha quedat al descobert, si més no per un dies. Un tram que ja estava documentat, situat a la plaça del Lledoner, ha estat desenterrat amb motiu de les obres de remodelació d’aquesta zona.
L'Ajuntament no vol continuar invertint en l'església i castell de Sant Feliu de la Garriga perquè és de titularitat privada - La propietària pagava fins ara el 10% de les obres però ha cedit el temple al municipi i ha deixat de fer aportacions.
La darrera campanya arqueològica duta a terme a la torre Desvern de Celrà, entre els dies 3 i 21 d’aquest mes, ha permès de documentar una estructura de caràcter defensiu que hauria format part de l’habitatge d’un cavaller de la petita noblesa.
La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.
La Bastida és una casa fortificada de planta quadrada amb un pati d'armes interior i una cisterna amb brocal de pedra afaiçonada amb motllures neoclàssiques. Mitjançant una escala de pedra treballada s'accedeix al primer pis, on hi ha situat l'antic oratori, amb pintures d'estil rococó1.
L'antiga abadia de Sant Llorenç del Mont, actualment Sant Llorenç de Sous, es troba a l'extrem meridional de l'antic terme de Bassegoda, integrat el 1988 al municipi d'Albanyà, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont i al peu del santuari, a 855 m sobre el nivell del mar. Aquest cenobi benedictí tingué un pes específic important a la història alt-medieval del comtat de Besalú.
