El 1417 va culminar el procés per decidir el tipus de nau de la catedral. La principal controvèrsia va ser la viabilitat de la nau única, en un debat centrat en qüestions tècniques, estètiques i econòmiques.
El Consell Comarcal gestionarà 10 actuacions finançades en un 50% pels ajuntaments i pels fons Feder . Les inversions més importants són a Sant Pere Pescador, Roses, Portbou, Navata i Colera.
Es mostra per primera vegada al públic coincidint amb el 600 aniversari de la decisió de construir la nau única gòtica en l'exposició de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes.
Els promotors de la recuperació del castell de Querroig demanen suport a la Generalitat perquè les runes situades just a la ratlla de la frontera es classifiquin també com a bé cultural d'interès transfronterer.
Les intervencions arqueològiques a l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià han permès una nova troballa: durant l'enderroc del paller del segle XIX adossat a l'antic palau abacial, a l'oest del conjunt, s'ha recuperat un capitell, probablement d'origen romànic i també fet amb pedra de Vilacolum, que havia estat reaprofitat com a element constructiu.
Aquest indret el trobem documentat per primera vegada l'any 992, en diverses referències al lloc de "Sessa Sancti Martini" al comtat de Besalú. L'any 1031 el lloc i l'església de "Sancti Martini que dictum ad ipsa serra" eren al terme de Lledó, "in termini Latonense". La senyoria feudal de la parròquia fou cedida al priorat de Lledó l'any 1204, per Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera1.
Unes excavacions a l'era de la rectoria de l'església de Santa Maria de Camós han posat al descobert un fragment de l'absis del temple romànic, documentat ja a finals del segle XI, així com uns enterraments de la mateixa època (restes de dos cossos sepultats directament a terra) i una estructura que, segons les primeres impressions, s'atribueix a la planta rectangular d'un edifici anterior.
La Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) publica els volums I i V del Nobiliari General Català d'Armand de Fluvià i Escorsa, el resultat d'una vida dedicada a la investigació genealògica catalana.
Es tracta d'un dels treballs “més importants” que s'han fet en l'arqueologia catalana els últims anys. L'estudi, que es va presentar ahir, ha estat fet per uns vint d'arqueòlegs d'arreu del món.
Narcís de Puig ha publicat 383 arbres genealògics de famílies gironines, una part de les quals mantenen el cognom des de l'edat mitjana. El treball l'havia deixat escrit Fernando Viader, mort fa 10 anys.
