Aquest any el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha fet la segona i última excavació a les restes de la nau, del segle I aC, que va xocar contra uns esculls.

Els arqueòlegs han reproduït en 3D les restes del segon vaixell iber localitzat al cap de Creus i han descobert per què es va enfonsar. La nau, del segle I abans de Crist, feia entre nou i deu metres d'eslora –ara es conserven set metres de la carcassa– i va naufragar després de xocar contra uns esculls. A bord, hi anaven dos tripulants, que transportaven entre 150 i 200 àmfores de vi. Aquest any el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha fet la segona i última campanya d'excavació del derelicte o jaciment submarí, batejat com a Cala Cativa I . S'han pogut documentar 25 quadernes lligades amb cordes, característiques de la tècnica naval dels ibers. El director del CASC , Gustau Vivar Lombarte, confia que aquest vaixell i el del Cap de Vol no siguin els únics jaciments de l'època que s'amaguen sota les aigües del cap de Creus.

Del Cala Cativa I feia més de 120 anys que se'n coneixia l'existència, però aleshores les tècniques del segle XIX no van permetre descobrir el tresor que amagaven aquestes restes submarines: una tècnica constructiva aliena als romans i que, com subratlla Vivar, “és clarament característica dels indígenes locals de l'època”.

La troballa d'Alfaràs

Qui va descobrir el vaixell va ser un prohom del Port de la Selva, Romualdo Alfaràs, que l'any 1894 va contractar uns corallers de la zona, els quals van arribar a extreure un centenar d'àmfores del fons marí. Alfaràs les va donar a un museu, però quan va voler treure'n més a la superfície va topar amb els impediments de l'Estat.

Ara fa cinc anys, el CASC va fer una primera inspecció en aquesta part del subsòl marí i va relocalitzar les restes de la nau. La troballa va ser gairebé simultània a l'estudi del derelicte del Cap de Vol, també enfonsat al cap de Creus, i que va permetre documentar, per primer cop a la península, l'arquitectura naval dels ibers, ja que, tot i tractar-se d'una nau romana, les seves característiques, ideals per navegar en aigües poc profundes, van fer concloure als investigadors que es tractava d'un vaixell construït per la població autòctona de la zona.

L'any passat, amb el submarí Ictineu es van explorar les restes del Cala Cativa I, a una trentena de metres de profunditat, i els arqueòlegs van concloure que eren davant del segon exponent d'arquitectura naval ibera. A diferència dels bucs romans, en aquest cas les quadernes del vaixell es lligaven amb cordes. A més, una altra característica que s'escapa de la tradició romana és el fet que la quilla era totalment plana. En aquella època la costa estava formada per maresmes i aquests vaixells estaven dissenyats per navegar-hi.

“El Cala Cativa I era un vaixell molt petit, per fer navegacions d'entre tres o quatre dies”, afirma Vivar. I hi afegeix: “Precisament les seves dimensions, i el fet que creiem que no venia d'un altre lloc, reforcen la conclusió que es tracta d'una nau feta amb tècniques indígenes.”

Aquest any els arqueòlegs han destapat la meitat de les restes –el 2015 van estudiar-ne l'altra– i han descobert que, en el moment de naufragar, a la nau hi havia dos tripulants. “Això ho sabem perquè hem trobat trossos d'objectes de la seva vida quotidiana, com ara plats i olles”. També gràcies a aquests objectes s'ha pogut datar amb precisió l'enfonsament: a mitjan segle I abans de Crist. “El vaixell es va estavellar contra unes pedres i se li va obrir una via d'aigua important. Però quan va naufragar no es va desmembrar, perquè això hauria comportat que les àmfores quedessin repartides pel fons del mar.”

Inicialment es va calcular que el vaixell portava un centenar d'àmfores de vi –procedents del Baix Llobregat i segurament amb destinació a Narbona–, però ara es pensa que més aviat en portava entre 150 i 200, pels fragments trobats al costat del derelicte i perquè aquests vaixells podien portar fins a 40 àmfores per metre lineal.

Exposició al març

Abans de colgar amb sorra les restes per evitar espolis, els arqueòlegs han fet centenars de fotografies del derelicte per reconstruir-lo en 3D. El resultat és una imatge interactiva que permet veure al detall el jaciment i formarà part de l'exposició Navegants d'aiguamolls, una mostra sobre la tècnica naval dels ibers, a partir de les troballes del cap de Creus, que s'inaugurarà el 30 de març a la seu barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Publicada al diari "El PuntAvui", 31 de desembre de 2016 - A.C.N - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)