Un estudi científic recent ha delimitat una àrea més extensa i ha trobat més estructures de l'antiga vila marinera.

Les obres, finançades per Abertis, han durat dos anys i han permès recuperar un espai històric que estava oblidat.

Les intervencions arqueològiques i de consolidació que s'hi han fet en els últims anys han permès recuperar una fortificació clau en el control de les comunicacions en l'època medieval.

L'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà ha dut a terme la restauració de les dues torres que formen part del castell palau de Bellcaire, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), i que s'emmarca en el procés de restauració del monument.

El 1417 va culminar el procés per decidir el tipus de nau de la catedral. La principal controvèrsia va ser la viabilitat de la nau única, en un debat centrat en qüestions tècniques, estètiques i econòmiques.

El Consell Comarcal gestionarà 10 actuacions finançades en un 50% pels ajuntaments i pels fons Feder . Les inversions més importants són a Sant Pere Pescador, Roses, Portbou, Navata i Colera.

Es mostra per primera vegada al públic coincidint amb el 600 aniversari de la decisió de construir la nau única gòtica en l'exposició de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes.

El número 19 de la revista ‘Blanda' publica un estudi sobre la importància agrícola de Blanes en el passat. El signen Joan Baltrons i Antoni Reyes.

Els promotors de la recuperació del castell de Querroig demanen suport a la Generalitat perquè les runes situades just a la ratlla de la frontera es classifiquin també com a bé cultural d'interès transfronterer.

Permetrà investigar sobre l'evolució entre els anys 1278 i el 1937 d'aquest racó de la comarca.

Les intervencions arqueològiques a l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià han permès una nova troballa: durant l'enderroc del paller del segle XIX adossat a l'antic palau abacial, a l'oest del conjunt, s'ha recuperat un capitell, probablement d'origen romànic i també fet amb pedra de Vilacolum, que havia estat reaprofitat com a element constructiu.

Aquest indret el trobem documentat per primera vegada l'any 992, en diverses referències al lloc de "Sessa Sancti Martini" al comtat de Besalú. L'any 1031 el lloc i l'església de "Sancti Martini que dictum ad ipsa serra" eren al terme de Lledó, "in termini Latonense". La senyoria feudal de la parròquia fou cedida al priorat de Lledó l'any 1204, per Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera¹.