El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ( CRBMC ) ha culminat l'actuació de conservació i restauració del retaule barroc de la capella de Santa Caterina, de la catedral de Girona, amb el muntatge al centre del retaule de la gran pintura a l'oli sobre tela, que representa la santa d'Alexandria, martiritzada infructuosament –per intercessió divina– en una roda de tortura, abans de ser decapitada per l'emperador romà Maxenci.

Queda poc per donar per finalitzats els treballs de neteja, restauració i consolidació d'aquest element clau del romànic europeu. El conseller Vila espera que l'ajudi a ser patrimoni Unesco.

Aquest any el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha fet la segona i última excavació a les restes de la nau, del segle I aC, que va xocar contra uns esculls.

L'Ajuntament de Girona ha rebut recentment el fons documental de la família Burgués, que consta aproximadament d'uns 5.000 documents en paper (documents solts o plecs i rotlles), escrits en llatí, català i castellà.

El llibre, que es presenta dissabte, l'han escrit Gaspar Guardiola, Josep Oliveras i Manel Soler i és el resultat d'anys d'investigació sobre el terreny.

El MNAC descobreix que tres enigmàtiques escultures romàniques dels seus fons procedeixen de l'antic claustre del monestir de Sant Miquel de Fluvià.

L'Ajuntament de Bellcaire d'Empordà té el projecte de penjar unes reproduccions de les pintures del segle XII que hi havia hagut a l'església romànica de Sant Joan de Bellcaire, també coneguda com de Bedenga, un temple on encara s'oficien cerimònies i que data del 1002.

Els arqueòlegs descobreixen les restes del vaixell d'època romana més ben conservat de Catalunya, datat el segle I dC i que transportava àmfores de garum.

El pòrtic de Ripoll, icona del romànic català, està sent sotmès a una vital actuació d'estètica i de conservació que el canviarà per complet.

L'historiador Pere Freixas ha presentat el volum que l'Ajuntament de Girona edita com a llibre de Fires dedicat a la basílica de Sant Feliu. És l'estudi més exhaustiu que s'ha fet de la que va ser la primera catedral de la ciutat.

La restauració d'un habitatge al Barri Vell ha permès als arqueòlegs descobrir noves evidències d'enterraments a l'antiga Via Augusta gironina i un paviment “de caire senyorial” del segle X.

Protegit per Patrimoni des del 1984, Cultura arxiva la declaració vigent del conjunt intramurs i incoa un nou expedient per abastar també finques exteriors.