Tresor romà al mar

Vist: 3634

Els arqueòlegs descobreixen les restes del vaixell d'època romana més ben conservat de Catalunya, datat el segle I dC i que transportava àmfores de garum.

Fa dos mil anys, al litoral català hi havia un tràfic intens de vaixells que transportaven mercaderies entre els principals ports de l'imperi Romà. D'àmfores i restes d'aquest transport nàutic se n'han trobat, moltes, però de vaixells sencers amb tota la càrrega, fins ara en tot el Mediterrani només se n'han localitzat tres: un d'ells a Alacant i els altres dos a l'estret de Bonifaci (entre Còrsega i Sardenya). Finalment, després d'una intensa campanya d'exploració centrada en el litoral del Baix Empordà que va de Sant Feliu de Guíxols a Palafrugell, els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han descobert a la zona de les illes Formigues, a més de 40 metres de profunditat, un derelicte que dataria del segle I dC, en plena època imperial.

La troballa resulta excepcional perquè, com ha explicat el responsable del CASC, Gustau Vivar, tot indica que es tracta de “les restes del vaixell romà més ben conservat de Catalunya”. En espera que comencin les excavacions submarines durant la campanya estival de l'any que ve, de moment s'han trobat 37 àmfores només en un espai de 2 metres quadrats i només removent la sorra del fons amb la mà. Això, tenint en compte que el vaixell fa uns 15 metres de llargària com a mínim i que, com en el cas del vaixell Bou Ferrer de la Vila Joiosa, es calcula que aquest tipus d'embarcacions transportaven unes 2.500 àmfores, a més de lingots de plom o coure. Vivar ha comentat que es tracta d'àmfores del tipus Dressel XI, tapades amb suro o ceràmica i contenen garum –una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma un aliment afrodisíac, consumit sobretot pels alts estrats socials– procedent de la Bètica (Andalusia).

“Creiem que hi trobarem fusta ben conservada, perquè intuïm que el carregament d'àmfores que hi havia a la bodega ha aguantat l'estructura del vaixell”, detalla Vivar. De moment, el que s'ha fet és documentar-ne l'existència i serà a partir del 2017, quan el vaixell Thetis i el submarí Ictineu 3 més un grup especialitzat d'una vintena de submarinistes iniciaran l'excavació, que es podran confirmar les primeres hipòtesis i resoldre altres incògnites, com ara quin itinerari feia el vaixell i per què es va enfonsar en una zona allunyada d'esculls.

La tasca serà d'allò més complexa i, malgrat que el CASC fa anys que es posa a prova en dos jaciments més del litoral gironí, Cap de Vol (situat a 24 metres de profunditat) i Cala Cativa (a 33 metres), serà la primera vegada que els bussos baixin a més de 40 metres de fondària. Cal tenir en compte que els vint arqueòlegs se subdividiran en quatre equips i faran dues immersions diàries (de mitja hora cadascuna).

Una fita internacional

La descoberta del vaixell s'ha fet en la campanya del CASC i l'Ictineu 3 de l'octubre, pensada per documentar la carta arqueològica submarina. Els responsables han destacat l'ajuda aportada per un submarinista de Vic (Jaume Soler) i un pescador de Palamós (Miquel Álvarez), que els havien informat dels punts on el fons marí guardava possibles jaciments. A banda de les troballes i la localització de nou jaciments més per la zona dels quals no es faciliten més dades per evitar possibles espolis, la campanya ha permès que el submarí elèctric hagi assolit “una fita internacional”, com ha precisat la portaveu de l'empresa, Carme Parareda. En concret, ha recorregut 12 quilòmetres d'una tacada.

Publicada al diari "El PuntAvui", 10 de novembre de 2016 - Jordi Camps Linnell 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)