Daten les estructures defensives de l’antic monestir guixolenc: l’escarpa i contraescarpa del fossat.

Un temporal de llevant va posar al descobert restes de l’antiga ciutat grega datades del segle VI aC a la platja d’Empúries , on es fa una excavació d’urgència.

L'estudi arqueològic previ ha permès estudiar a fons l'evolució històrica de l'edifici, que va ser una casa noble durant l'Edat Mitjana.

El jaciment de Caldes de Malavella congrega un 70% dels registres fòssils mundials d’aquesta espècie animal que va viure a Europa fa 3,1 milions d’anys.

El govern local encarrega un projecte per recuperar i museïtzar el jaciment.

Recuperen 8 esquelets enterrats amb ritual islàmic al costat d'altres esquelets enterrats a la manera cristiana al mateix lloc · Un estudi genètic de la Complutense de Madrid revela que un individu era del Magrib i un altre del Golf Pèrsic.

La campanya feta a l’entorn de la basílica va permetre localitzar fins a catorze tombes de mitjan segle VIII i principis del IX enterrades al subsol.

La troballa, pionera al Baix Empordà, permetrà estudiar a fons l’arquitectura de la nau i obre noves hipòtesis sobre el comerç marítim.

El 2 de desembre de 1794, durant l’anomenada Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas va ordenar destruir el pont medieval d’Esponellà per tal d’impedir l’avanç de les tropes franceses. La infraestructura va quedar sense reconstruir més de cent anys i va ser destruïda novament el 1939, durant la guerra civil.

Els arqueòlegs ultimen l’excavació sota la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols, l’espai on l’actual govern municipal vol aixecar l’edifici del museu, però on PDeCAT i MES proposen debat sobre l’interès dels vestigis del monestir. Després de gairebé dues dècades, l’alcalde actual, Carles Motas, no creu que impossibilitin aixecar-hi l’equipament.

Les darreres excavacions permeten concloure que l’edifici de Sant Sebastià no és preromànic, sinó del segle IV. Els arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset creuen que les sorres del Ter van colgar la zona al segle XI en comptes del XIV.

L’1 d’octubre de 1874, la casa Solà-Morales, residència del general Francesc Savalls, es converteix en l’escenari de la restitució solemne dels furs per part de Carles VII, el pretendent carlí. La declaració tindrà un caràcter simbòlic i una efectivitat nul·la, perquè els tradicionalistes seran derrotats alguns mesos després.