S’adequa un itinerari amb passarel·les elevades i plafons explicatius del jaciment, on des de fa deu anys es fan excavacions. Es vol difondre i fer valer el patrimoni arqueològic del municipi.
El govern de la Generalitat ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el monestir de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà). El recinte monumental del monestir és una de les peces més importants de l’arquitectura medieval de Catalunya i mostra els processos d’evolució de l’arquitectura i de l’estructuració de les comunitats eclesiàstiques de l’Empordà a l’edat mitjana. El govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció del monestir i de l’església.
El jaciment neolític de Banyoles, on es combina la recerca i la divulgació, està considerat el més important d’aquell període al sud d’Europa i atrau cada any estudiosos d’arreu del món.
L’Ajuntament exerceix el preacord signat i adquireix terreny a tocar del mas. La compra de patrimoni arriba quinze anys després de la frenada del projecte de la construcció d’un camp de golf.
L’edifici presenta un important grau de deteriorament de la pedra del parament de les façanes oest i nord. L’Ajuntament aborda l’actuació plantejant una propera intervenció de restauració.
Els arqueòlegs han pogut documentar al jaciment neolític de la Draga, de Banyoles, pedres de travertí que servien de base a les construccions de fusta del poblat.
El 27 de maig de 1694, el castell de Verges es va convertir en un dels epicentres de la batalla del Ter, un dels episodis més sagnants de la guerra dels Nou Anys. L’enfrontament va deixar més de 3.000 baixes en l’exèrcit espanyol i un rastre de mort i misèria entre els habitants del baix Ter.
Un temporal de llevant va posar al descobert restes de l’antiga ciutat grega datades del segle VI aC a la platja d’Empúries , on es fa una excavació d’urgència.
Els arqueòlegs treballant al jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella, on varen trobar un esquelet de tapir jove. Foto: Manel Lladó publicada al Punt Avui
El jaciment de Caldes de Malavella congrega un 70% dels registres fòssils mundials d’aquesta espècie animal que va viure a Europa fa 3,1 milions d’anys.
