Una excavació arqueològica, aquest estiu, posa al descobert les restes de l’església medieval de Vilademont, a Tossa de Mar, fins ara mai no excavada.
Al terme de Tossa hi ha moltíssims jaciments arqueològics, però pocs han estat excavats i estudiats. Conscients que l’arqueologia és la disciplina que ens pot donar respostes quan falta documentació històrica o bé corroborar la informació que es té, els membres de l’Associació Obreria de Sant Isidre de la Capella de Sant Benet de Tossa han volgut posar el seu gra de sorra promovent i finançant diverses excavacions. L’última va transcórrer a finals d’agost, amb els arqueòlegs Jordi Merino i Anna Vargas duent a terme una intervenció arqueològica a les restes de l’església de Vilademont. Aquestes restes es troben al pla de Vilademont, més amunt del pla de Sant Benet.
Les restes de Vilademont eren conegudes, però mai no havien estat excavades. La presència d’un mur amb forma semicircular, com un absis, feia pressuposar que es tractava d’una capella o d’una església, però calia comprovar aquesta hipòtesi, segons detallen els impulsors de la campanya. Pel que fa als arqueòlegs, expliquen que, en aquesta primera fase, s’ha resseguit el perímetre dels murs i s’han localitzat tant la base de la taula de l’altar com la cara interna de l’absis. S’ha constatat que els murs feien 90 cm de gruix –molt més del que es podia apreciar en un primer moment – i que la porta d’accés al temple era en un dels murs laterals, prop de l’absis. La poca quantitat de material trobat fa pensar que l’església no va ser destruïda, sinó que, en un moment donat, els pobladors de la zona es van traslladar i es van endur amb ells el material de l’església que van considerar reaprofitable: la taula de l’altar, claus, cairats, carreus, teules...
En opinió dels arqueòlegs, la ubicació d’aquesta construcció a Vilademont, allunyada del mar, s’explica pel perill que suposava, durant els segles centrals de l’edat mitjana, la pirateria i la proximitat d’al-Àndalus. En aquesta època, la població es va traslladar del litoral cap a l’interior. Sembla versemblant que aquesta església –amb una capacitat per a una cinquantena de feligresos– estaria vinculada a la propera torre de Gorg Gitano i a l’existència d’un poblat medieval d’on provindria el topònim de Vilademont.
L’any 966, en el seu testament, el comte Miró va fer donació de la vall de Tossa a l’abadia de Santa Maria de Ripoll. En aquest document, s’esmenta la presència a Tossa de dues esglésies parroquials: la de Sant Vicenç –que s’ha identificat amb la capella de Sant Benet i que hauria canviat la seva advocació en ser traslladada la parròquia a l’església de Vila Vella, quan aquesta fova ser u construïda– i la de Sant Lions. Tot i que, avui dia, Salions és un topònim vinculat a un antic mas, a una platja i a una urbanització, els arqueòlegs no descarten que aquest topònim es traslladés i que originàriament Sant Lions fos l’advocació de l’església recentment excavada. Caldria, però, localitzar documentació que confirmés aquesta identificació.
Publicada al diari "El PuntAvui", 23 de setembre de 2018 - J.C.L. - Tossa de Mar
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)