El jaciment neolític de Banyoles, on es combina la recerca i la divulgació, està considerat el més important d’aquell període al sud d’Europa i atrau cada any estudiosos d’arreu del món.

El govern va aprovar ahir la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) del poblat neolític de la Draga, a Banyoles, en la categoria de zona arqueològica. A partir d’ara es requerirà una autorització expressa del Departament de Cultura per a determinades intervencions, com ara anivellaments del terreny, plantada i arrencada d’arbres, remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afectin el subsol i que superin els 30 centímetres de gruix des de la cota del terreny, o qualsevol afectació del fons subaquàtic.

Aquest jaciment està considerat el més important del seu període del sud d’Europa. Correspon a un assentament de fa uns 7.000 anys i, per tant, es tracta d’un dels primers exemples del pas de la vida nòmada a la sedentària, arran de la pràctica de la ramaderia i l’agricultura. Les activitats al poblat de la Draga es concreten en dos vessants: la recerca arqueològica i la difusió de la vida quotidiana del neolític. La primera s’està realitzant sense interrupció des que les excavacions es van iniciar, a principis de la dècada dels 90, arran de les obres per als Jocs Olímpics. Els descobriments que s’han fet en aquestes tres dècades (principalment en terra ferma, però també a l’interior de l’estany) han anat atraient estudiosos internacionals. Quant al vessant divulgatiu, al costat del jaciment s’han recreat unes cabanes de l’època i s’hi ofereixen tallers i visites guiades, sobretot a grups d’escolars. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades estan en terra ferma.

El 37è BCIN

Al Pla de l’Estany ja hi havia fins ara 36 edificis o espais declarats bé cultural d’interès nacional, però només un –la cova del Reclau de Serinyà– ho és en la mateixa modalitat que té el poblat de la Draga. A tot Catalunya hi ha més de 200 BCIN arqueològics o paleontològics.

Publicada al diari "El PuntAvui", 1 d'agost de 2018 - Ramon Estéban - Banyoles 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)