El jaciment de la vora de l'estany continua donant molta informació sobre el Neolític Antic.
RAMON ESTÉBAN / Banyoles - Des que el 1995 van descobrir-hi les primeres eines de fusta dels Neolític Antic a la Península, el jaciment de la Draga ha anat aportant abundant material als científics. La campanya d'aquest estiu s'ha iniciat amb una sorpresa: la localització de diversos fragments d'una eina de fusta que, per les seves dimensions inusuals, resulta difícil saber què en feien, fa 7.000 anys, la gent que vivia a la vora de l'estany. També han desenterrat una altra eina tallant (molt més petita), diversos fragments dels pals que aguantaven el sostre d'una cabana, així com abundant restes de fauna, cereals i fruits silvestres.
La recerca d'aquest estiu continua centrada en les restes d'una cabana molt gran que devia fer entre 10 i 12 metres de llargada per uns 4 metres d'amplada. Els arqueòlegs estan situats en una rasa rectangular, aproximadament a 1,5 metres per sota del nivell del terra, enmig d'un fang que, si bé resulta incòmode per treballar, ha conservat molt bé les restes arqueològiques. N'han extret pals del sostre, taulons del sòl i branquillons que s'han identificat com a pertanyents a les parets de la cabana, «No sabíem si la cabana estava tancada amb parets de fang o amb material vegetal, i sembla que ho van fer d'aquesta segona manera», comentava ahir un dels directors de l'excavació, Josep Tarrús, director del Museu Arqueològic de Banyoles. Després de sis dies de treballs, la troballa més destacada són uns fragments d'un aparell de fusta, de roure, el més gran dels quals és un colzat al qual devia anar enganxada una pedra tallant. «És com una aixa, però molt més gran», defineix Tarrús. D'aixes més petites ja n'havien trobat. Se suposa que servien per tallar les fustes per construir les cabanes, per exemple. Però en mesurar al voltant d'un metre, els científics especulen si es tracta d'una eina per a les feines agrícoles.
També els està fent ballar el cap una peça més petita, de boix, amb una forma que recorda els punyals. Completen la llista materials ben identificats: ceràmica, fragments de sílex, ossos de mamífers, cereals (blat i ordi), llegums (faves i pèsols, sobretot), fruita (pinyols de cirera, aglans, avellanes i raïm silvestre) i fins i tot bolets de soca.
Les excavacions seguiran fins a mitjan agost. De moment hi participen quinze estudiants de la UAB, la UB, l'Escola de Restauració de la Generalitat i l'Institut Pla de l'Estany. La setmana que ve s'incorporarà l'equip del Centre d'Arqueologia Subaquàtica (CASC) per continuar la recerca a la part del poblat que està submergida a l'estany.
Publicada al "El Punt Diari" el dia 29 de juliol de 2003
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)