Segons un estudi, les tres peces de fusta de fa més de 7.000 anys serien les més antigues del seu gènere trobades a Europa.
La caça amb arc durant el Neolític podria haver estat un dels elements fonamentals de cohesió de les societats humanes primitives, segons un estudi realitzat per un equip d'arqueòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), basat en l'anàlisi de tres arcs de fusta de teix descoberts a un jaciment de La Draga (Banyoles) l'any 2012. L'estudi es va publicar a la revista Journal of Archaeological Science. "Comparant les escasses restes animals silvestres i l'abundant material de caça trobats en el jaciment, arribem a la conclusió que l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça. Construir arcs durant el Neolític podria haver tingut una important funció social i de col·lectivitat, a més d'aportar prestigi social a l'activitat física i als individus involucrats en aquesta", explica l'investigador del CSIC Xavier Terradas, de la Institució Milà i Fontanals. Segons l'estudi, el prestigi estava lligat al tipus d'animal caçat o bé, amb la distribució que es realitzava de la presa. "Els animals més grans, com a recurs col·lectiu, podrien haver tingut un rol principal" afegeix Raquel Piqué, investigadora de la UAB. L'anàlisi de les peces confirma una antiguitat estimada d'entre 7.400 i 7.200 anys, les més antigues del seu gènere trobades a Europa i constitueixen una evidència arqueològica única per avaluar el rol social de la caça en les primeres societats camperoles. A més, permeten abordar aspectes com l'especialització econòmica, la divisió del treball i la naturalesa de l'accés als recursos, conclou l'estudi.
Publicada al diari "Diari de Girona ", 3 de febrer de 2015 - DDG - Banyoles
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)