Especificarà el grau de protecció de la zona, el pla d'intervenció que convé al poblat neolític i la despesa necessària.
ACN / Banyoles - Els quinze anys transcorreguts des del descobriment del poblat neolític de la Draga, a Banyoles, han donat la raó als investigadors que el 1990 ja van advertir de l'excepcionalitat del jaciment, que ocupa uns deu mil metres quadrats en un terreny lacustre i en bona part submergit a l'estany que ha afavorit una conservació excel·lent del material arqueològic. Aquesta valoració, refermada en cada nova campanya d'intervencions, en especial des que el 1994 es van fer les primeres prospeccions sota aigua, ha convençut el Departament de Cultura de la Generalitat d'impulsar, a partir del setembre, un pla integral d'excavació i difusió del poblat neolític, segons va avançar ahir en una visita al jaciment la cap d'àrea del Servei de Coneixement i Recerca de la direcció general de Patrimoni Cultural, Gemma Hernández, acompanyada del delegat de Cultura a Girona, Josep Quintanas. El document que la Generalitat començarà a redactar a la tardor especificarà el grau de protecció de la zona, el pla d'intervenció que convé al poblat neolític i la despesa necessària per a la investigació de les troballes. Aquest projecte, en el qual també es vol implicar les altres administracions compromeses amb el jaciment, des de l'Ajuntament de Banyoles a la Diptació de Girona, a més del Museu d'Arqueologia de Catalunya, s'ha d'integrar, segons va assenyalar Hernández, a la revisió de la carta arqueològica del Pla de l'Estany, on es documenten tots els jaciments de la comarca, amb vista a disposar d'una acurada radiografia del patrimoni arqueològic que permeti protegir les restes.
Publicada al "El Punt Diari" el dia 5 d'agost de 2005
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)