L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha iniciat les obres de rehabilitació del parament de la muralla i l’adequació del carrer posterior de l’edifici de la rectoria de la Bisbal d’Empordà.

Santa Cristina d’Aro protegirà l’església vella i 12 monuments megalítics del municipi, entre els quals, menhirs, dòlmens i cistes, com a béns culturals d’interès local (BCIL).

Unes excavacions del fossat del puig de Sant Andreu, al jaciment ibèric d’Ullastret, descobreixen l’estructura d’aquest tipus més antiga documentada mai a Catalunya.

Un equip d’investigadors han inventariat per primer cop els molins d’aigua que encara es conserven a la Vall d’en Bas (Garrotxa), molt lligat al patrimoni de l’aigua i a les activitats agrícoles. Després de tres anys de feina, n’han identificat trenta repartits en els 90 km2 que té el municipi, convertint-se així en el poble gironí amb una major concentració d’aquestes estructures.

La catedral de Girona ha tingut un vitrall medieval amagat darrere un retaule durant gairebé mig mil·lenni. Es tracta de la peça figurativa més antiga de Catalunya. És a dir, és el vitrall amb escenes dibuixades més vell que hi ha i data de primers del segle XIII.

Aquesta setmana s’ha dut a terme una excavació arqueològica a l’antic Convent de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, de l’orde religiós de Sant Agustí, que data dels segles XVII i XVIII i que va ser finalitzat l’any 1749.

Les primeres prospeccions al jaciment romà dels Padrets de Blanes han confirmat les hipòtesis inicials dels experts. Es tracta d’un espai excepcional, que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, el nom llatí de Blanes.

Un acte al Teatre La Societat commemora un document del 919, quan la població incloïa també Vidreres, Lloret i la zona on hi ha Sils. El president Torra destaca que ara també s’està fent història.

L’excavació que s’ha fet al Roc de les Orenetes de Queralbs (Ripollès) ha deixat al descobert un miler de restes humanes i altres peces com ara puntes de fletxa de sílex i ceràmiques en un estat de conservació “excepcional”.

La nova campanya d’excavacions al Collet de Sant Antoni de Calonge ha permès aprofundir tant en el coneixement que es tenia de la vil·la romana com en les dades que es posseïen sobre la trinxera de la Guerra Civil espanyola, que travessa part del jaciment.

Un equip d'arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha començat una excavació al Roc de les Orenetes, una cova a Queralbs on el 1973 es va trobar una necròpolis prehistòrica de fa 3.000 anys i que s'ha passat tancada les darreres quatre dècades.

La fortalesa de la Trinitat, un edifici del segle XVI clau en l’arquitectura militar, incorpora ara un ambiciós projecte museístic, amb recreacions virtuals i cinc àmbits per resseguir la seva història.