Les restes, fins ara desconegudes, corresponen a la primera fase de la fortificació i s'han trobat de manera totalment «inesperada».
Els arqueòlegs han descobert dos panys de muralla i una torre del segle XII al castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva). Les restes, fins ara desconegudes, permeten endinsar-se dins la primera fase d'aquesta fortificació, que pertanyia al Vescomtat de Cabrera. Com explica el director de les excavacions, l'arqueòleg Joan Llinàs, les troballes han aparegut de manera totalment "inesperada" entre la façana sud i el fossat, i han suposat "la sorpresa" d'aquesta campanya (la catorzena que es porta a terme al castell). Aquestes, però, no són les úniques restes del segle XII que s'han documentat. A la sala de la cisterna, s'ha localitzat un altre tram de muralla, un mur i una llar de foc rudimentària (feta d'una solera d'argila i un cèrcol de pedres).
El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII. De fet, la primera evidència històrica que se'n té és del 1194. Apareix com a 'Castrum Sancti Asciscli' en un pacte que van segellar l'aleshores vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va perdurar fins al segle XVII, quan va perdre les seves funcions defensiva i militar.
Des del 2005, a l'indret s'hi fan excavacions periòdiques. Dirigides per l'arqueòleg Joan Llinàs, a les campanyes hi prenen part joves que participen en camps de treball. La d'aquest 2018, que s'acaba aquest divendres, ha estat la catorzena excavació que es porta a terme al castell.
Aquest estiu, els treballs s'han centrat en quatre zones del castell. I és entre la part sud i el fossat on ha aparegut "la sorpresa" d'aquesta campanya, com explica Llinàs. De manera inesperada, s'han localitzat les restes de dos panys de muralla i d'una torre del segle XII. Segons concreta l'arqueòleg, es tracta "d'importants restes de la primera fase del castell", que fins ara eren "totalment desconegudes".
A més, l'excavació que s'ha fet a la sala que acollia la cisterna del castell també ha estat fructífera. Aquí, s'han documentat altres evidències del segle XII. Entre aquestes, en destaquen "un tram de muralla, un mur i una rudimentària llar de foc, feta d'una solera d'argila i un cèrcol de pedres", explica l'arqueòleg.
Dotze nous enterraments
A més, a la sala de la cisterna també s'han localitzat dotze nous enterraments (dels quals ara se'n farà l'estudi antropològic corresponent). Segurament formaven part de la necròpolis que hi havia a l'indret durant els segles IX i X; és a dir, anterior a la construcció del castell.
Amb les d'aquest 2018, ja són 55 les inhumacions que s'han trobat a l'indret. "La majoria d'aquests enterraments corresponen a nens petits; un fet gens estrany a causa de la gran mortalitat infantil pròpia de l'època", concreta Llinàs.
La tercera zona del castell de Sant Iscle on s'ha treballat és al costat oest de la fortificació (que es va ampliar durant el segle XIV, l'època de màxima esplendor del Vescomtat de Cabrera). En concret, s'ha excavat en una de les dues grans estances que s'hi van afegir (la de la part sud). Aquí, s'han documentat restes del segle XV (l'enderroc de la teulada i quatre petites cubetes de calç emprades per construir o reparar murs).
Per últim, els joves del camp de treball també han començat a excavar el sector exterior de la muralla nord. L'objectiu, aquí, era localitzar les restes de les fases més antigues del castell (que es preveuen documentar en properes campanyes).
De Taiwan, Japó o Rússia
Els camps de treball al castell de Sant Iscle, patrocinats per l'Ajuntament de Vidreres, els gestionen el Grup d'Esplai Vidrerenc i la Coordinadora d'Organitzadors de Camps de Treball Internacional de Catalunya (COCAT). La direcció tècnica va a càrrec de l'empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU.
Aquest 2018 hi ha hagut dos torns de treball de voluntaris. El primer, amb adolescents catalans de 15 a 17 anys. I el segon, amb 24 voluntari d'arreu del món (en aquest cas, majors d'edat). Pel què fa al camp internacional, han anat fins a Vidreres voluntaris de Taiwan, França, Alemanya, Turquia, Catalunya, Polònia, Japó o Rússia (entre d'altres nacionalitats).
Publicada al diari "Diari de Girona ", 11 d'agost de 2018 - ACN - Vidreres
Nota de premsa
14a campanya d'excavacions arqueològiques al Castell de Sant Iscle (Vidreres)
Aquest divendres 10 d’agost finalitza la 14a campanya d'excavacions arqueològiques al castell de Sant Iscle (Vidreres, la Selva).
El castell de Sant Iscle, que formava part del Vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII i estigué en funcionament fins a principis del segle XVI. Les excavacions arqueològiques s’hi vénen efectuant anualment des de l’any 2005 mitjançant diversos torns de camps de treball adscrits a la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, patrocinats per l’Ajuntament de Vidreres i gestionats pel Grup d’Esplai Vidrerenc i COCAT.
El Grup d’Esplai Vidrerenc és una entitat de lleure amb més de 25 anys d’història, que entre d’altres activitats d’estiu, gestiona cada any diversos camps de treball en l’àmbit del treball arqueològic i del lleure.
La direcció tècnica va a càrrec de l’arqueòleg Joan Llinàs i Pol, de l’empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU, i pel que fa a la part del lleure, els monitors del Grup d’Esplai Vidrerenc són els encarregats de gestionar l’equip de voluntaris.
Enguany, hi ha hagut dos torns de voluntariats, un primer torn amb 24 voluntaris catalans de 15 a 17 anys i un segon torn també amb 24 voluntaris d’arreu del món, en aquest cas, majors d’edat. Pel que fa al Camp internacional, han vingut fins a Vidreres voluntaris de Taiwan, França, Alemanya, Turquia, Catalunya, Polònia, Japó o Rússia, entre d’altres nacionalitats.
Ambdós torns han estat allotjats a l’escola CEIP Salvador Espriu on han disposat d’una zona de descans, diverses activitats de lleure monitorejades pels monitors de l’esplai i de tots els àpats preparats a càrrec d’un cuiner. El dia a dia dels voluntaris d’ambdós camps ha estat treballar cada matí al castell sota supervisió arqueològica. Després de les cinc hores treballades cada matí, els voluntaris han gaudit d’un seguit d’activitats pensades per tal de fomentar la cohesió de grup i, en especial pel que fa al torn de voluntaris internacionals, per ensenyar i submergir als voluntaris dins la cultura catalana. Les activitats han estat, entre d’altres, gimcanes pel poble, dinàmiques de lleure i sortides culturals a Girona i a la Costa Brava. Com s’ha dit, l’objectiu i la intenció de fer aquest seguit d’activitats ha estat la d’enriquir a nivell personal l’estada dels voluntaris. La unió de tanta gent diversa vinguda d’arreu del món durant dues setmanes és una oportunitat única per intercanviar formes de pensar, fer i viure i avançar cap a una societat més plural, diversa i tolerant. El principal objectiu del Grup d’Esplai Vidrerenc i el motiu pel quan any rere any lluita per tirar endavant els torns de Camps de Treball, és precisament fer present el món del lleure, amb els valors que l’acompanyen, dins d’un voluntariat de treball arqueològic.
Els treballs arqueològics d'aquest any s'han centrat en quatre zones del castell i ens han aportat novetats arqueològiques ben interessants:
1- Sala de la cisterna. En aquesta gran habitació, on hi havia la cisterna, en els treballs d'enguany hem documentat evidències del segle XII, entre les que destaquen un tram de muralla, un mur i una rudimentària llar de foc feta d’una solera d’argila i un cèrcol de pedres. També hi han aparegut dotze nous enterraments, segurament pertanyents a la necròpolis dels segles IX-X, anterior al castell, que hi havia en aquest indret i que eleven fins a 55 el nombre total d'inhumacions identificades fins a dia d’avui. La majoria d’aquests enterraments corresponen a nens petits, fet gens estrany degut a la gran mortalitat infantil pròpia de l’època. Aquests dotze enterraments estan pendents de realitzar-s’hi l’estudi antropològic corresponent, que aportarà noves dades, i que s’incorporaran a la memòria de la intervenció arqueològica que es presenta de cada campanya al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
2- Entre la façana sud i el fossat, hem tingut la sorpresa de la campanya d’enguany. De manera inesperada, s’han localitzat importants restes de la primera fase del castell, del segle XII. Les excavacions, de gran interès, estan deixant al descobert de moment dos panys de muralla i una torre, fins ara totalment desconeguts.
3- Ampliació oest. Al segle XIV, en l’època de més esplendor del Vescomtat de Cabrera, el castell es va ampliar pel costat oest, amb dues grans estances. Aquest any s’ha treballat en la del costat sud, on s’han documentat restes del segle XV: l’enderroc de la teulada i quatre petites cubetes de calç emprades per a la construcció o reparació de murs.
4- També s’ha iniciat els treballs en el sector exterior de la muralla nord, per sota del nivell de circulació de calç del segle, a la recerca de fases o de restes més antigues, que es preveu documentar en les properes campanyes.
Joan Llinàs i Pol, Arqueòleg i director de projectes d’Atri Cultura i Patrimoni SLU
Grup d’Esplai Vidrerenc, Entitat promotora de la campanya de Camps de treball del Castell de Sant Iscle de Vidreres.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)