El Museu Darder desenterra els ritus funeraris de la prehistòria

Vist: 3155
Narcís Soler i Santi Niell

L'exposició itinerant ‘La fi és el principi', inaugurada ahir, inclou les restes més antigues d'un enterrament a Catalunya, localitzades en una de les coves de Serinyà.

Una dona d'entre 40 i 45 anys d'edat va ser enterrada fa cap a 22.300 anys en una cova de Serinyà, un espai que ara coneixem com a Mollet III. Les restes d'aquella persona i de l'aixovar que l'acompanyava (un fragment de crani descobert el 1972 i d'altres parts de l'esquelet i uns ornaments, localitzats el 2014) constitueixen les restes i l'enterrament d'Homo sapiens més antics descoberts fins ara a Catalunya. Aquest material, que habitualment es mostra al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, forma part de l'exposició itinerant La fi és el principi, pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica, que tracta dels ritus funeraris des del final del paleolític superior fins a l'edat del bronze, i que va ser inaugurada ahir al vespre al Museu Darder de la ciutat de l'estany, on restarà fins a principi d'abril.

El muntatge és una producció de la xarxa de museus d'arqueologia catalans, Arqueoxarxa. Ha estat elaborat pel Museu de Gavà i des de mitjan 2015 viatja per diferents ciutats. A la demarcació, es va poder veure ara fa un any al museu de Sant Pere de Galligants de Girona.

“Oportunitat única”

És una proposta adreçada al públic en general que té com a principal virtut el fet que reuneix en un mateix espai peces que o bé no solen exposar-se o bé s'ensenyen en diversos museus repartits pel país, va destacar ahir el conservador del Museu de Gavà Josep Bosch, que junt amb Mònica Borrell, directora d'aquell mateix museu, són els comissaris de l'exposició. “És una oportunitat única de veure'ls plegats”, resumia Bosch.

Junt amb materials que s'exposen en vitrines (en total, 316 peces originals, sobretot objectes d'ornament, com ara dents de cérvol i petxines perforades), el visitant trobarà força il·lustracions (obra de l'artista Pep Boatella), gràfics i textos explicatius, tot en clau divulgativa. El recorregut es divideix en vuit àrees temàtiques (alhora ordenades de manera cronològica), que tracten, per exemple, del pas dels enterraments individuals als col·lectius (les necròpolis, precedents dels cementiris) i dels tipus de fosses en què es dipositaven els cossos.

Dues conferències

En ocasió de l'exposició s'oferiran les pròximes setmanes unes visites guiades i dues xerrades: El megalitisme a Catalunya: darreres novetats, a càrrec de Josep Tarrús (expert en megalitisme, l'exconservador del Museu d'Arqueologia Comarcal de Banyoles ha estat un dels assessors del muntatge), i On anem quan ens morim? La humanitat i la mort al segle XXI. El punt de vista cristià, budista i agnòstic, a càrrec d'Albert Parareda.

Publicada al diari "El PuntAvui", 14 de gener de 2017 - Ramon Estéban - Banyoles 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)