El jaciment està situat a la part baixa del talús, a uns 15 metres a la dreta de Mollet I i a uns 8 metres sobre el riu Serinyadell.

Es tracta d'una cova d'habitació formada per un petit abric que té el sostre ensorrat, del Paleolític mitjà (mosterior) i superior (gravetià i solutrià).

Va ser descobert per J. Canal i S. Gassiol a l'any 1972 i, al mateix any hi feren treballs arqueològics J.M. Corominas, J. Canal, M. Oliva i J. M. Bedoya. A l'any 1973 hi treballà el grup de l'Institut Almera.

D'indústria lítica corresponent al Paleolític mitjà hi ha només vuit estris sobre esclat, tots en quars i sis sobre rierenc. Es va recuperar una punta que podria ser considerada Levallois.

Del Paleolític superior es van recollir 26 peces sobre esclat, totes elles fetes amb sílex. Aquests estris es reparteixen de la manera següent: 15,4% raspadors, 7,7% de denticulats, 7,7% de rascadores, es a dir un 30,8% de retoc simple. Segueix un 23.1% d'abruptes, un 11,5% de làmines de dors i un 3,8% de puntes de dors, un 15% de burins i un 15,4% d'estellats.

Es troba bibliografia de Julià Maroto l'any 1976 i  J. Canal i E. Carbonell l'any 1989.

Informació extreta del llibre "Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments", de Pere Cantón i Playà. any 2001

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)