portalgironi.cat
Menu
  • Inici
    • Últimes notícies
    • Editorial
  • Història
    • Alt Empordà
    • Baix Empordà
    • La Garrotxa
    • El Gironès
    • Pla de l'Estany
    • La Selva
    • Genealogia
    • Documents
    • Terminologia
    • Territori
  • Arqueologia
    • Alt Empordà
      • Avinyonet de Puigventós
      • Boadella d'Empordà
      • Garrigàs
      • L'Escala
      • Palau-saverdera
      • Pau
      • Pontós
      • Roses
      • Sant Climent Sescebes
      • Saus
      • Vilafant
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • Sant Antoni de Calonge
      • Jafre
      • La Bisbal
      • Forallac
      • Palafrugell
      • Palamós
      • Platja d'Aro
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Serra de Daró
      • Torroella de Montgrí
      • Ullà
      • Ullastret
      • Verges
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Montagut
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Sales de Llierca
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
    • El Gironès
      • Bescanó
      • Bordils
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Gregori
      • Sant Jordi Desvalls
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémana
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
      • Crespià
      • Fontcoberta
      • Porqueres
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • Ripollès
      • Campdevànol
      • Queralbs
      • Ribes de Freser
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
    • La Selva
      • Anglès
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Lloret de Mar
      • Maçanet de la Selva
      • Sant Julià del Llor - Bonmatí
      • Tossa de Mar
      • Vilobí d'Onyar
    • Arqueologia Submarina
  • Patrimoni
    • Alt Empordà
      • Agullana
        • Santa Maria d'Agullana
      • Cabanelles
        • Sant Martí Sesserres
        • Santa Coloma de Cabanelles
      • Albanyà
        • Sant Martí de Corsavell
        • Sant Llorenç de Sous
        • Mare de Déu del Mont
      • Capmany
        • Santa Àgata de Capmany
      • Castelló d'Empúries
      • Espolla
      • L'Escala
      • Figueres
      • Garriguella
      • Fortià
      • Lladó d'Empordà
      • Llançà
      • Llers
      • Palau-saverdera
      • Pont de Molins
      • Pontós
      • Port de la Selva
      • Portbou
      • Rabós d'Empordà
      • Roses
      • Sant Llorenç de la Muga
        • Castell de Sant Llorenç de la Muga
      • Sant Miquel de Fluvià
        • Església-monestir de Sant Miquel
      • Vilabertran
      • Viladamat
        • Sant Feliu de la Garriga
        • Castell de la Garriga
        • Santa Eulàlia de Palauborrell
      • Vilafant
      • Vilajuïga
      • Vila-sacra
    • Baix Empordà
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Colomers
      • Corçà
        • Santa Cristina de Corçà
      • Foixà
      • Forallac
      • Jafre
        • Font Santa
      • Palamós
      • Palau-sator
      • Pals
      • Parlavà
      • Sant Feliu de Guíxols
      • Santa Cristina d'Aro
      • Cruïlles, Monells i S.Sadurní H.
      • La Tallada d'Empordà
      • Torroella de Montgrí
      • Vall-llobrega
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Besalú
      • Beuda
      • Mieres
      • Montagut
      • Les Planes d'Hostoles
        • Puig-alder
      • Les Preses
      • Sales de Llierca
        • Sant Miquel de Montella
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • La Vall de Bianya
      • Olot
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
        • Sant Llorenç de Bescanó
        • Sant Andreu d'Estanyol
        • Sant Mateu de Vilanna
        • Sant Pere de Montfullà
        • Ermita de Sant Sebastià
      • Canet d'Adri
        • Sant Joan de Montbó
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
        • El castell de Cervià
        • Monestir de Santa Maria
        • Església de Sant Genís
      • Girona
        • Cases i Palaus
        • El Call
        • Pont del Dimoni
        • Estructura Medieval
        • Hospital Vell
        • Catedral
        • Basílica de Sant Feliu
        • Monestir Sant Daniel
      • Llagostera
      • Sant Gregori
        • Castell de Cartellà
        • Castell de Sant Gregori
        • Església de Sant Gregori
        • Sant Bartomeu de Segalars
        • Castell de Tudela
        • Capella de Sant Grau
        • Capella del castell de Cartellà
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Quart
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Crespià
      • Cornellà de Terri
        • Castell de Ravós del Terri
        • Església de Ravós del Terri
        • Sant Esteve de Sords
        • Santa Eulàlia de Pujals dels Pagesos
        • Santa Maria de Pujals dels Cavallers
      • Esponellà
        • Castell d'Esponellà
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
    • La Selva
      • Arbúcies
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • Maçanet de la Selva
      • Riudarenes
      • Sant Julià del Llor i Bonmatí
      • Santa Coloma de Farners
      • Susqueda
      • Vidreres
      • Tossa de Mar
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Ripoll
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Sant Pau de Segúries
  • Masos
    • Alt Empordà
      • Agullana
      • Albanyà
      • L'Armentera
      • Avinyonet de Puigventós
      • Bàscara
      • Borrassà
      • Cabanelles
      • Cadaqués
      • Castelló d'Empúries
      • Cistella
      • Darnius
      • Figueres
      • Fortià
      • L'Escala
      • La Jonquera
      • La Selva de Mar
      • Lladó
      • Llançà
      • Llers
      • Maçanet de Cabrenys
      • Navata
      • Pau
      • Pedret i Marzà
      • Pontós
      • Pont de Molins
      • Port de la Selva
      • Rabós
      • Roses
      • Sant Pere Pescador
      • Santa Llogaia d'Àlguema
      • Saus
      • Siurana
      • Ventalló
      • Viladamat
      • Vilamacolum
      • Vilanant
      • Vilanova de la Muga
      • Vilaür
    • Baix Empordà
      • Albons
      • Begur
      • Bellcaire d'Empordà
      • La Bisbal d'Empordà
      • Calonge
      • Castell - Platja d'Aro
      • Colomers
      • Corçà
      • Cruïlles
      • Foixà
      • Forallac
      • Garrigoles
      • Monells
      • Palamós
      • Pals
      • La Pera
      • Peratallada
      • Santa Cristina d'Aro
      • Rupià
      • Sant Llorenç de les Arenes
      • Serra de Daró
      • Sant Sadurní de l'Heura
      • Torroella de Montgrí
      • Ullastret
      • Vall·llobrega
      • Verges
      • Vilopriu
    • La Garrotxa
      • Argelaguer
      • Besalú
      • Beuda
      • Castellfollit de la Roca
      • Maià de Montcal
      • Mieres
      • Montagut i Oix
      • Olot
      • Les Planes d'Hostoles
      • Les Preses
      • Riudaura
      • Sant Aniol de Finestres
      • Sant Ferriol
      • Sant Joan les Fonts
      • Santa Pau
      • Tortellà
      • La Vall d'en Bas
      • La Vall de Bianya
    • El Gironès
      • Aiguaviva
      • Bescanó
      • Bordils
      • Campllong
      • Canet d'Adri
      • Cassà de la Selva
      • Cervià de Ter
      • Celrà
      • Flaçà
      • Fornells de la Selva
      • Girona
      • Juià
      • Llagostera
      • Llambilles
      • Madremanya
      • Quart
      • Salt
      • Sant Andreu Salou
      • Sant Gregori
      • Sant Joan de Mollet
      • Sant Julià de Ramis
      • Sant Martí de Llémena
      • Sant Martí Vell
      • Sarrià de Ter
      • Vilablareix
      • Viladasens
    • El Maresme
      • Palafolls
    • Pla de l'Estany
      • Banyoles
      • Camós
      • Cornellà de Terri
        • Borgonyà
          • La Bastida
      • Crespià
      • Esponellà
      • Fontcoberta
      • Palol de Revardit
      • Porqueres
      • Sant Miquel de Campmajor
      • Serinyà
      • Vilademuls
    • El Ripollès
      • Camprodon
      • Llanars
      • Sant Joan de les Abadesses
      • Vallfogona del Ripollès
      • Vilallonga de Ter
    • La Selva
      • Amer
      • Anglès
      • Arbúcies
      • Blanes
      • Brunyola
      • Caldes de Malavella
      • La Cellera de Ter
      • Massanet de la Selva
      • Osor
      • Riudarenes
      • Riudellots de la Selva
      • Sant Hilari Sacalm
        • Masos de Querós
      • Sant Julià del Llor
      • Santa Coloma de Farners
      • Sils
      • Tossa de Mar
      • Vidreres
      • Vilobí d'Onyar
    • Vallespir
      • Costoja
      • Moreillàs i les Illes
  • Fonts
    • Arxius
    • Bibliografia
    • Centres d'Estudis
    • Museus
    • Altres Web
  • Contactar
    • Usuaris
  1. Estàs aquí:
  2. Patrimoni
  3. La Garrotxa
  4. Montagut
  5. Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'AgujaLa vall de Sant Aniol baixa en direcció sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i Guitarriu, a llevant, formant espectaculars salts i engorjats. Al fons d'aquesta vall, tancada i plena d'encant, a l'origen del Llierca i en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l'església de Sant Aniol.

L'origen del cenobi benedictí de Sant Aniol d'Aguja es situa tradicionalment en la destrucció del monestir de Santa Maria d'Arles del Vallespir per part dels Normands, el 858 o 859, que féu que alguns dels seus monjos, encapçalats per l'abat Racimir, marxessin cap a la zones més tranquil·les, instal·lant-se a la vall d'Aguja. Si be aquesta hipòtesi es basa únicament en la coincidència de noms de l'abat d'Arles i el del primer abat documentat de Sant Aniol d'Aguja.

El que és cert és que durant el tercer quart del segle IX, un petit grup de monjos benedictins, que tenien per abat Ricimir, es van instal·lar a les muntanyes sobre el riu Aguja, aixecaren una basílica dedicada a sant Aniol i començaren la colonització de terres ermes, moguts pel desig de servir Déu.

A l'any 871, Ricimir demanà al rei Carles el Calb la confirmació dels béns del seu monestir, els quals, havent estat guanyats a l'erm, eren terres fiscals. El monarca franc accedí a les peticions, atorgant un precepte del qual reconeixia com a propietat de Sant Aniol d'Aguja.

Tot i ésser molt gran, el domini territorial de Sant Aniol d'Aguja no era gaire beneficiós econòmicament, ja que abastava una zona muntanyenca poc fèrtil i en la que predominaven els boscos i erms. Aquest fet, al qual cal afegir el reduït nombre de monjos que formaven la comunitat, explica que aquesta no trigués a desaparèixer.

A l'any 899, la situació de Sant Aniol d'Aguja devia ser bastant dolenta, ja que el monarca franc Carles el Simple, confirmà aquell any, com a possessió de la seu de Girona la "cellam sancti Laurentii cum terris et vineis", la qual havia estat construïda per l'abat d'Aguja, Ricimir.

El gran buit documental que hi ha sobre Sant Aniol d'Aguja, que comprèn des del segle X al final del segle XIII, impedeix d'escriure amb exactitud el procés que seguí aquest monestir fins esdevenir parròquia, que és com apareix l' "ecclesia de Aguya" en les Rationes decimarum de la diòcesi de Girona dels anys 1279 i 1280. Alguns entesos suposen que els monjos de Sant Aniol d'Aguja, marxaren a residir al monestir de Sant Llorenç de Sous, el qual esdevingué el més important de la zona a partir del segle XI, quan es desvinculà de la seu de Girona. L'esgésia de Sant Aniol esdevingué, en època indeterminada, parròquia dependent del monestir de Sous, l'abat del qual hi percebia els seus delmes.

No obstant això, les dades sobre "Sancti Andeoli de Aguga", com és esmentada en el "LLibre verd" del capítol gironí, l'any 1362, són escassísimes durant tota la baixa edat mitjana i l'època moderna. Únicament sabem que el rei Pere III de Catalunya- Aragó, el 1372, vengué el dret de bovatge d'aquesta parròquia, entre d'altres, per a afrontar les despeses de la guerra de Sardenya, i que, molt més tard, durant el segle XVII, Sant Aniol d'Aguja passà a dependre de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes.

Al començament del segle XIX, la situació de l'església era bona; tenia un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser, a més de l'altar major, en honor de sant Aniol, segons informa la visita pastoral realitzada l'any 1821 pel bisbe de Girona. Tanmateix, l'any 1851, data d'una nova visita del bisbe, l'esgésia havia empitjorat, potser a causa de la intensa actuació dels trabucaires en aquesta zona, entre els anys 1840 i 1850.

L'església de sant Aniol d'Aguja fou modificada en època posterior a la seva construcció. Tanmateix, conserva la planta primitiva i la reforma afecta únicament l'allargament de la nau per la banda de ponent. És un temple d'una sola nau, amb l'absis semicircular orientat a llevant. Exteriorment està decorat amb arcs i bandes llombardes que divideixen els arquets en grups de quatre. Està emplaçada en un gran bloc de pedra tosca, que ha estat excavat, en part artificialment, per formar-hi una mena de cripta, a la qual hom accedeix des de l'església per un passadís buidat a la roca.

Sant Aniol (Grup)

Com ens explica mossèn Emili Bohigas Vidal, cap els anys 1958- 1960 uns mossens de l’Alta Garrotxa vam fer una trobada a Sant Aniol d’Aguja. Abans d’entrar a l’Església hi havia un nínxol cobert amb teules i una làpida amb aquesta inscripció:

“En esta trista soledat
lo reverend Joan Sellas descansa
i que, a pesar de tanta penansa,
trenta anys de vicari ha estat.
De Riudaura natural,
aquí fou amortallat
lo dia 18 de febrer de 1881,
als 69 anys d’edat."

(Nota: Joan Sellas havia nascut el dia 26 d'agost de 1811, segons es pot llegir a la seva partida de baptisme: "Al vint-i-sis del mes d’agost de l’any mil vuit-cents onze, en les fonts baptismals de la parròquia de Santa Maria de la vila de Ridaura del present bisbat de Gerona, el Parroco baix firmant ha batejat a Joan, Francisco, Francesch, nat lo dia anterior, fill legítim de Patllari Sellas, treballador de dita parròquia y de Maria Serrat conjuge, net de part de pare de Pere Sellas treballador de la parròquia de Molló de dit bisbat, y de Margarida Gascos, cónjuge. Y de part de mare, net de Francisco Serrat, treballador de la parròquia de Sant Joan de las Abadessa, bisbat de Vic y de Rosa Xifré, conjuge. Son els padrins Joan Espígol Pagès y Margarida Pujolar y ... Santa Eularia, muller de Francesc Pujolar, tots habitants de dita parroquia de Ridaura.---- Per Jaume Albert, presbiter rector")

Informació extreta de "Catalunya Romànica - Vol. IV - La Garrotxa"
Mossèn Emili Bohigas i Vidal
Llibre de Baptismes de la Parròquia de Ridaura (1795-1851)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

Filtres

Patrimoni Garrotxa

  • Patrimoni de Besalú

  • Patrimoni de Beuda

  • Patrimoni de Mieres

  • Patrimoni d'Olot

  • Patrimoni de Sant Joan les Fonts

  • Patrimoni de Montagut

  • Patrimoni de les Preses

  • Patrimoni de Sant Aniol de Finestres

  • Patrimoni de les Planes d'Hostoles

  • Patrimoni de la Vall de Bianya

  • Patrimoni de Sales de Llierca

  • Patrimoni de Sant Ferriol

  • Patrimoni de Santa Pau

Altres continguts recents

  • Judici sobre la possessió d’unes cel·les entre el monestir de Sant Policarp i Sant Esteve de Banyoles (26 juny 879)
  • Sant Cebrià de Penida
  • Els masos de Roses
  • Mas Vell
  • Mas Rabassers de Dalt
  • Mas d'en Puignau
  • Mas de la Pallera
  • Mas Margall
  • Mas Magí
  • Mas d'en Godo
  • Mas dels Bufadors
  • Mas de la Birba
  • Mas Alfaras
  • Mas Villiter
  • Mas d'en Tolsanes

Altres web de Patrimoni

  • Col·lectiu Obaga

    Una mica de cultura popular

  • ICRPC

    ICRPC

Destacats

  • Presentació del llibre-còmic "El tren d'Olot al Pas del Gegant"
  • El mas Requesens de Salitja
  • Una proclama simbòlica
  • Mas Esquerrà
  • Mas Horta del Molí
  • Mas Torrada
  • Mas Serrallonga
  • Mas Marquès
  • Mas Formiga
  • Article de Ricard Teixidor: El Surós de Castanyet, un mas amb nou segles d’existència

Novetats Editorials

  • Colònies (i veïnats) industrials de la Selva

    Colònies (i veïnats) industrials de la Selva. Notícies, evolució i protagonistes. Autor: Xavier...

  • Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat.

    Els molins empordanesos baixmedievals. Propietat, explotació i fiscalitat. Autor: Josep Maria...

  • I un dia va ser el principi...

    L'arqueòloga i restauradora Mercè Ferré ha publicat 'I un dia va ser el principi...', llibre de...

  • Viure de Renda. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860

    VIURE DE RENDA. La gestió del patrimoni Carles, 1770-1860. Autor: Mònica Bosch Portell Edita:...

Aquest espai l'han creat i el mantenen:
© Xavier i Jesús Bohigas,
GIRONA - Catalunya
Iniciat el 14 d'octubre de 1998

Selecciona Idioma

Designed by Xavier i Jesús Bohigas.