Cognoms i Nom:

JOAN DE NOGUER I OLIVAS

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Hereu de la Casa Noguer, va fer el seu testament davant el notari Martí Mestres el 25-6-1924.

S'esforçà a mantenir el cognom pairal de Noguer. Si la seva actuació en certs aspectes pot ésser discutible, cal fer constar en memòria i favor seu, que procurà conservar i millorar el patrimoni, fent contínues obres a les masoveries i a la Casa, comprant i construint la casa de Figueres, on durant els hiverns solia fer estatge.

Casà molt jove, gairebé adolescent, amb Dna. Concepció Mata i Dalmau de la pairalia la Mata de les Preses. Persona sumament virtuosa i apacible, sense altra iniciativa que un fervorós respecte a mantenir la casa i els seus paraments; el seu pas pel gran casal, deixà la impresió d'una pau i un ordre gairebé conventuals.

Dn Joan de Noguer, fou una persona profundament caritativa i piadosa, que mantingué totes les tradicions dels passats. Fou benefactor de l'Església i dels convents, gaudint en tots els Ordres mendicants de carta de Germandat. Era també especial devot de la Mare de Déu del Mont, del qual santuari fou nomenat President del Patronat.

Amb personal i peculiar elegància, tenia també el seu punt de càustica ironia. Es conta que en una ocasió, trobant-se amb un predicador suficient que no li caigué prou simpàtic, volgué confessar-se amb ell en llatí per posar-lo en evidència. La seva educació amb el Jesuïtes de València, li havia aprofitat per aprendre perfectament aquella llengua clàssica.

Com tots els de la seva sang, estimà per damunt de tot Can Noguer i el fet de trobar-se el darrer d'una llarga nissaga, no deixà de pesar-li ni d'influir en la seva projecció social i humana.

Després de la seva mort a Segueró, la guerra desbaratà la hisenda i saquejà i cremà en part la Casa de Noguer. També es produí la definitiva partició del patrimoni.

El seu desig hauria estat ser sepultat en la pròpia Capella de la Casa, però ni ell va preparar-ho abans, ni després, els temps de la República que corrien, foren prou propicis perquè ningú se'n ocupés.

Reposa al cementiri de Segueró al redós d'aquella muntanya tant seva, acompanyat pel remoreig de les fonts i les esquelles i sota l'arquitectura equilibrada d'aquell imponent casal que havia estimat tant.

Morint  per tant sense fills, l'herència passa a les seves germanes: Josepa, casada amb D. Estanislau Vayreda i Vila, de l'anomenada pairalia dels Vayreda d'Olot, d'antiga consanguinitat amb els Noguer, per les seves ascendències paterna i materna; i a Da. Maria dels Dolors, casada amb Dn. Joaquim de Ribot i Casabó, hisendat empordanès de Camallera, de noble tronc de Ribot i de Vinyals de Foxà.¹

Genealogies de les que forma part: