Casa pairal de la Branca Familiar "NOGUER" de Seguerò.
Situada al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, és una de les pairalies més importants de Catalunya.
Una dita popular deia:
Si voleu saber qui són
els més rics d'aquesta terra:
el Noguer de Seguerò,
el Sobirà de Santa Creu
i l'Espona de Saderra.
La pairalia del Noguer de Seguerò comença als inicis del segle XIII a l'any 1203 amb en Jaume Noguer i el cognom es va conservar durant 644 anys. Fou durant els segles XVIII i XIX una de les primeres cases del principat. Disposa d'una capella dedicada a Sant Teòfil i les seves estances son senyorials, destacant l'anomenada habitació del bisbe.
De la seva nissaga han sorgit membres que han sigut fidels reflexes de l'època que visqueren com Felicià Noguer, Inquisidor del Sant Ofici (1625-1688) i Ciutadà Honrat de Barcelona, o els germans Isidre i Joan, canonges de Vilabertran, que foren capturats pels moros i empresonats a Alger, quan navegaven cap a Tarragona l'any 1655, el que demostra la inseguretat del segle XVII per terra i per mar.
Quan el casal era propietat d'Estanislau Vayreda i Vila, botànic, fou visitat nombroses vegades per Mossèn Cinto Verdaguer.
El Sr. Ferran Viader i Gustà ha realitzat un extraordinari estudi sobre el llinatge dels Noguer. A l'any 1747, Pere Noguer i de Llaudes, escrigué una crònica familiar que reflectia la cronologia dels hereus de la casa, la qual anomenà: "Llibre de l'antiguitat i progressos de la Casa de Noguer de Segueró i genealogia de tots els hereters de les cases que per raó de successió són incorporades a la hisenda de dita casa".
En el llibre "Caminant per l'Alta Garrotxa" de Ramon Sala i Canadell, Narcís Puigdevall i Diumé i Josep Mª Melció i Pujol, hi surt un ampli reportatge gràfic d'aquesta casa pairal.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )