|
Aquest simpàtic hereu de bona memòria, deixà escrit de pròpia mà l'historial cronològic dels hereus de la Casa Noguer. Per haver premort al seu pare és el motiu que no es citi cap adquisició feta en nom seu en el patrimoni de Noguer. Així no obstant, cal fer constar que fou un hereu de gran relleu i d'un gran nivell cultural. Ajudà al seu oncle, el Rvd. Isidre Noguer i Comellas, en l'ordenació i arranjament de l'arxiu, completant-lo amb l'arxivet petit que resumeix la documentació principal del patrimoni. Referint-se a ell, diu el seu respectuós nét, el Dr. Dn. Felicià: «Molt més podiam esperar de la laboriositat de est nostre Sr. Avi, sempre ocupat en utilitat i profit de esta casa, si Déu Nostre Senyor no lo hagués volgut amb ell tant jove, pues morí a la edat de 32 anys i mitg. Es Pere 7è feu son últim y molt solemne Testament en poder de Miquel Berga, notari de Besalú, als 23 de setembre de 1753 y fou obert als 16 desembre de est any 1753 ab lo qual deixà vinculats totslos bens de nostra casa de Noguer, elegeix per son hereter á mon Sr. Pare Dn. Felicià Noguer cuart d'aquest nom lo qui encara no habia complert los cuatre anys d'edat. La sua filla Dna. Clara sols tenia catorse mesos».1
L'anecdotari de la casa explica que la seva prematura fi fou causada per una ferida a la cama, segurament fent arrencar un arbre, que li durà molt de temps. El seu guariment per un curandero estranger costà llargues sumes de diners i degué ésser molt comentat, perquè amagat en una cambra, elaborava secretament els remeis, per als quals necessitava grans quantitats de perles i alres pedres precioses. El cert és que el fingit curandero sabia més de fer negoci que de curar, ja que se li produí una gangrena que li ocasionà la mort, el dia 13 de desembre del 1753, a l'edat de 32 anys. Aquesta desgràcia i sentida fi impressionà tothom. Causà tal tristesa al seu pare que es posà malalt, fins que morí de pena quinze dies després, el 28 del mateix mes i anys.1
Com que l'hereu i els fills éren petits, la seva esposa Antònia hagué d'assumir les responsabilitats del mantniment de la pairalia. Vídua als 22 anys, amb l'esperit bíblic de la dona forta i amb tot l'amor a la casa que li havia estat encomanada, emprengué les grans reformes del Noguer, reformes que havien de culminar en vida del seu fill, en el magnífic casal de cambres decorades i capella projectada per l'artista olotí Panyó, la sumptuosiat i grandesa de les quals encara es conserva .1
|
