Cognoms i Nom:

PERE DE NOGUER I DE ROCAFIGUERA

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Aquest fou també una figura rellevant entre els hereus de Can Noguer. Administrà el patrimoni per espai d'uns 42 anys i malgrat haver perdut els delmes i senyoratges que disminuïen el patrimoni d'una grossa tercera part, féu les millores i augments següents: Primerament tingué gran cura a mantenir l'ordre de l'arxiu; solucionà la denominada «qüestió de Salarsa», en comprar a Pere Sala de Bolósels drets que li podien aspectar sobre aquelles terres de la qüestió, pel preu de 300 lliures (notari Ignasi Sala de Camprodón, de data 5-9-1815). Permutà amb En Batlle de Borrassà i termenaren les terres a fi de separar perfectament les heretats de Can Noguer del mas Salvanera de Segueró propi de l'expressat Batlle, (notari Abdon Julià Roy de Besalú, del 19-6-1816).¹

Obtingué el repartiment dels emprius de Salarsa (notari Ignasi Coll de Camprodon, del 31-10-1816). L'any 1818, féu construir la premsa del trull del castell traslladant-hi la masoveria del mas Rabert situada davant la porta de la Rectoria, la qual aleshores féu derruir. L'any 1821 manà obrir el fossat darrera la casa per la part de la muntanya, com a defensa de la casa i per protegir-la al mateix temps de les filtracions i de les aigües. El 1825 restaurà la capella de Santa Llúcia, abans de Sant Salvador, de Segueró, fent de nou el retaule de l'altar, el cor, la cornisa, bancs, teulats, etc. El 21-1-1826, adquirí el Molí de Segueró per permuta amb terres de l'heretat de Vilamalla (Notari Josep Draper, Figueres). El 9-6-1840, per 1900 francs, comprà una casa a la vila de Ceret en el Roselló (Notari Mr. Fortagut de dita vila de França). L'any 1842, féu la volta de la salaque abans era amb sostre ras. El 1845, féu el viver de rentar roba i el petit que recull les aigües de les fonts Enrajolada i dels Frares i restaurà la Capella de Sant Benet en el terme de Sant Martí Sasserra, la qual es beneí el 28 de desembre. L'any 1846, féu pintar la sala tal i com es conserva avui. Avançà el portal de l'era i també altres reformes en millora de la casa.¹

Seguint la piadosa tradició dels antecessors, tampoc oblidà la parròquia de Segueró i aquest mateix any féu fer la nova sacristia i el passadís de la rectoria a l'Església. Disposà el seu últim Testament el 12-10-1852, amb el Rector, al qual entregà clos, publicant-lo a la Casa de Noguer el notari Dn. Antoni Gafas, de Besalú, el 28-5-1854. Morí ràpidament d'una pulmonia, acceptant la mort amb cristiana resignació. Els funerals, celebrats el 2-6-1854 amb assistència de 39 sacerdots i els tres oficis pels seus tres germans preveres, foren tant concorreguts que calgué la presència de tres mossos d'Esquadra, per evitar desordre en la caritat del pa.¹

Dn Pere de Noguer i de Rocafiguera, piadós i culte, fou sens dubte l'últim hereu de les èpoques brillants de Can Noguer. Després d'ell, amb la desaparició dels delmes i senyoratges, amb l'extinció de les branques baronívoles i amb repetides particions testamentàries, comença un lent i llarg crepuscle, els resplendors dels quals perduren fins avui.¹

La seva esposa Josepa, era filla de Casa Saleta de la Vila, a Sant Hilari Sacalm. Morí vídua a Can Noguer el 16-6-1858. Els seus funerals celebrats a Segueró amb assistència de 42 sacerdots, foren oficiats també pels seus tres cunyats preveres.¹

Genealogies de les que forma part: