Un fossat excepcional

Vist: 4087

Ullastret - Fossat (Foto: El PuntAvui)Els arqueòlegs han desenterrat un tram de la fins ara desconeguda construcció defensiva de la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu, a Ullastret, de 350 metres.

Els arqueòlegs més o menys ho intuïen, però no tenien cap indici material de l'existència del fossat defensiu de la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu, a Ullastret. Ha hagut de passar més de mig segle, des que Miquel Oliva va fer la primera campanya al jaciment el 1947, per desenterrar una part d'aquest immens fossat, que amb un probable traçat de 350 metres lineals ressegueix tot el perímetre de la muralla occidental.

El que fa més excepcional aquesta troballa monumental, del segle VI aC, és que el fossat, situat al vessant oriental del turó, el més desprotegit perquè el pendent és més suau, està "excavat enterament a la roca", emfasitza Gabriel de Prado, el coordinador del recinte d'Ullastret, l'espai patrimonial d'època ibèrica més rellevant i emblemàtic de Catalunya. Es calcula que els ibers van extreure fins a 12.500 metres cúbics de pedra, que, en paral·lel, van utilitzar per a la construcció de la muralla (de vuit metres). Aquest sobreesforç increïble el van poder dur a terme amb l'ajut de les seves eines de ferro, material que els ibers van desenvolupar tecnològicament.

En un mes i mig, els arqueòlegs han desenterrat un petit però impressionant tram de cinc metres del fossat. Té una profunditat d'uns quatre metres i en fa onze d'amplada. Es tracta d'una autèntica arquitectura defensiva que De Prado subratlla que també tenia la seva aura "simbòlica", ja que era una demostració del potencial de la gent que el va construir, un signe d'ostentació de la fortalesa i el poder d'una comunitat que va arribar a tenir entre 5.000 i 6.000 habitants.

Només els visitants que entrin els propers dies a les famoses ruïnes baixempordaneses es podran corprendre per la magnitud d'aquest fossat. Ahir ho va poder experimentar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va remarcar en tot moment la importància de la descoberta. El tram excavat es tornarà a cobrir de terra aviat, segurament la setmana que ve mateix, perquè entorpeix la circulació en un dels camins de la visita del jaciment. Això no significa, però, que el projecte es doni per tancat, ni de bon tros. En aquests moments s'estan estudiant diverses possibilitats, d'entre les quals la més ambiciosa seria excavar en un futur el fossat sencer.

En aquest sentit, pels responsables del conjunt, la troballa s'ha de potenciar perquè donarà molt més pedigrí al que ja és un jaciment molt singular. No es pot ni comparar amb el d'Els Vilars d'Arbeca, que, tot i que té un fossat més ample (que no més llarg), està excavat en un terreny d'argila i, per tant, va representar un esforç menor i una tècnica de construcció menys sofisticada.

De Prado i tot el seu equip han culminat amb èxit aquesta tardor una investigació que es va iniciar el 2011 amb diversos sondejos, d'entre els quals un de màxima fiabilitat que fa servir la tècnica geofísica de la tomografia elèctrica 3D. És una de les eines no destructives més eficaces per detectar possibles discontinuïtats del subsòl. Aquest va ser el primer indici consistent de l'existència d'un forat de grans dimensions. Fins llavors, ningú, començant pel mateix pioner Miquel Oliva, l'havia sabut identificar.

La bona estrella persegueix el complex arqueològic d'Ullastret. Els seus responsables estan treballant ara en un oferiment d'adhesió a la xarxa europea més prestigiosa d'enclavaments de l'edat del ferro, actualment amb només tres socis situats a la Borgonya (Musée de la Civilisation Celtique de Bibracte), Baviera (Kelten Römer Museum de Manching) i Suïssa (Musée d'Archéologie de Laténium, Hauterive).

Publicada al diari "El PuntAvui", 17 de novembre de 2013 - Maria Palau - Ullastret 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)