Declaren Ullastret bé cultural d´interès nacional després de 58 anys d´excavacions.

Vist: 4524

Malgrat l’altíssim valor històric i patrimonial del jaciment, incomprensiblement no tenia cap grau de protecció.

DANIEL BONAVENTURA, GIRONA - Cultura ha resolt declarar el jaciment d'Ullastret bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica i entorn de protecció. La delimitació, a més d'incloure el poblat ibèric, s'estén fins als municipis de Serra de Daró, Forallac i Fontanilles «per la necessitat de crear una àrea de protecció a l'entorn del jaciment», segons va publicar ahir el DOGC. La resolució també inclou el jaciment conegut com Els Clots de Sant Julià, la protecció i musealització del qual ha estat insistentment demanada per SOS Empordanet. El Govern de la Generalitat ha pres aquesta iniciativa política per suggeriment d´Aurora Martín i Xavier Aquilué, directors, respectivament, de les subseus d´Ullastret i d´Empúries dels Museu d´Arqueologia de Catalunya. El jaciment ibèric d´Ullastret, un dels més importants de Catalunya d´aquesta època, va ser descobert l´any 1934 i les excavacions van començar l´any 1947 sota la direcció de Lluís Pericot i després de Miquel Oliva. Malgrat que s´hi ha treballat fins avui d´una manera pràcticament ininterrompuda, i malgrat l´altíssim valor històric i patrimonial del jaciment, incomprensiblement no tenia cap grau de protecció. El director dels Serveis de Cultura a Girona, Josep Quintanas, ha valorat «satisfactòriament» l´establiment d´una protecció de la zona, de manera que, segons ha declarat, a partir d´ara «difícilment» hi haurà creixement urbà a l´àrea delimitada. Quintanas ha fet notar que la màxima protecció legal ha entrat en vigor des del mateix moment de la publicació de la resolució al DOGC i ha considerat que l´actual moment polític «és favorable a aquest tipus d´iniciatives i hem d´aprofitar-ho sense caure en la desmesura». La resolució CLT/1203/2005, publicada ahir, especifica que ara s'obre un període d'un mes de consulta i al·legacions del document. Respecte a l'oppidum del Puig de Sant Andreu i el poblat de l'Illa d'en Reixac, considerats els dos hàbitats més extensos del conjunt monumental, Cultura explicita que es poden considerar «una autèntica ciutat, capital del territori de la tribu ibèrica dels indigets». Aquesta tribu es concentrava entre la zona de l'Albera i el riu Tordera i va rebre les influències gregues de les colònies d'Empúries i Roses. A més, el Departament explica que la necròpolis del Puig d'en Serra, situada a Serra de Daró, permet ampliar la informació sobre el poblament al jaciment d'Ullastret perquè «la relació entre un poblat i una necròpolis no és massa freqüent a l'arqueologia ibèrica catalana». La resolució també fa referència a les troballes que s'han fet al voltant del Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac. En aquest sentit, el DOGC esmenta jaciments com la pedrera del Puig d'en Serra o l'anomenat Camp d'en Gou o Gorg d'en Batlle, un assentament d'una extensió superior a una hectàrea que hauria estat un barri artesanal situat fora dels murs de l'oppidum. Tot plegat queda inclòs en el perímetre de protecció. Així, el perímetre delimitat s'estén, de nord a sud, al llarg del camí d'Empúries i comprèn l'oppidum del Puig de Sant Andreu, els jaciments suburbans de Puig Torrecuques, el barri artesanal de Camp d'en Gou o Gorg d'en Batlle, la Vinya d'en Gou, la pedrera del Puig de Serra i la necròpolis del Puig de Serra. També inclou un petit pont romà, anomenat pont de la Roqueta. Altres jaciments que completen el conjunt són el Camp de la Creu, un jaciment rural d'època ibèrica amb llarga perduració en època romana; el Camí dels Aspres; el poblat de l'Illa d'en Reixac; la pedrera de les Comelles o Mas Llop; l'establiment d'altura i de vessant de la Creu de l'Estany, i la gran pedrera dels Clots de Sant Julià.

Publicada a "Diari de Girona" el dia 27 d'abril del 2005

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)