Un edifici del segle III aC a Ullastret

Vist: 4699

Cinc anys d'excavacions a l'oppidum del puig de Sant Andreu d'Ullastret han permès descobrir un gran edifici de caràcter senyorial, de 1.000 m2 de superfície, del segle III aC.

Des de l'any 1995 es porta a terme un projecte d'excavació en extensió a la part central de l'oppidum del puig de Sant Andreu d'Ullastret. Un dels principals objectius d'aquests treballs és l'estudi de les fases finals de la vida d'aquesta important comunitat indígena, situada a les proximitats d'Empúries i per tant directament afectada pels esdeveniments que va generar en el territori empordanès el desembarcament romà a la colònia grega durant la Segona Guerra Púnica. D'altra banda, la realització del projecte permetrà gairebé duplicar la zona visitable del lloc, i racionalitzar-ne el recorregut amb l'obertura al públic de la porta 4, una de les principals entrades de la muralla. Els treballs d'aquests cinc anys han posat al descobert la trama urbana de la ciutat al sud d'aquesta porta. Entre les construccions destaca un gran edifici residencial de caràcter senyorial, d'uns 1.000 m2 de superficie, que va ser, sens dubte, la casa d'una de les famílies de la classe aristocràtica de la comunitat. S'hi ha determinat dues fases d'ocupació. La primera, de mitjan s. III aC, en la qual es va planificar l'edifici, correspon a una reorganització urbana d'aquesta part del jaciment, i possiblement de tot l'hàbitat. En aquesta etapa la construcció constava de dues parts ben diferenciades. En el costat meridional hi havia estances porticades, entre les quals destaca una gran sala d' 1 1 m de llarg per 5,5 m d'amplada, que donaven a un gran pati empedrat; mentre que en el costat nord es trobaven els serveis de la casa: magatzems, rebost, un altre pati amb dos forns per a cocció d'aliments, etc. Bona mostra de la significació d'aquest edifici i del poder dels seus ocupants són les intervencions que la seva construcció va comportar sobre el sistema defensiu de la ciutat, amb la privatització de l'accés a una de les torres del costat oest de la muralla, i amb el gran forat, probablement de funció defensiva, que es va obrir en el parament d'aquesta. Almenys una part de l'edifici va tenir una segona planta, atès que s'ha trobat l'arrencada d'una escala. A la segona fase constructiva, que correspon als darrers anys del s. III aC, l'edifici va perdre en part la seva monumentalitat. Es va compartimentar, es clogueren l'accés entre els costats nord i sud, es tancaren algunes de les estances porticades i el pati empedrat es dividí amb un mur per adaptar-ne una de les dues parts a activitats artesanals, ja que s'hi ha descobert una instal·lació per fer petits treballs metal·lúrgics. Tot això, que indica una certa decadència de la comunitat, es pot relacionar amb el domini romà del territori, que comportà l'abandonament imposat de l'oppidum a principi del s. II aC.

Aurora Martín

Publicada a "La Revista de Girona núm.205 03/2001

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)