Els arqueòlegs descobreixen que una de les torres ibèriques d´Ullastret és més antiga del que es creia

Vist: 4825

La darrera campanya d'excavacions al poblat ibèric d'Ullastret ha permès descobrir que una de les torres que flanquegen la muralla és més antiga del que es creia.

ACN Durant les darreres setmanes, els arqueòlegs han estudiat -per primer cop en 60 anys- la torre quadrada que es troba al mig del parament occidental de la muralla. 'Des del 1947 es creia que la torre s'havia aixecat al segle III aC, substituint-ne una de circular, però les troballes ens han permès recular la construcció fins al segle IV avançat abans de Crist', indica el codirector de les excavacions, l'arqueòleg Gabriel de Prado. Durant l'excavació, també s'han descobert fragments de ceràmica ibèrica, catalana i àtica.

La campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment d'Ullastret va començar el passat dilluns 11 de maig. Aquest any, els arqueòlegs no han excavat l'interior del poblat, sinó que s'han centrat en una de les torres quadrades que flanquegen la muralla occidental d'accés al poblat.

De fet, al llarg de tota la muralla només hi ha dues torres amb aquesta planta. La que s'ha estudiat -que es troba al mig de la construcció- i una altra situada en un extrem. La resta de torres, separades per intervals de 28 metres i mig, són de planta circular. Es van construir als inicis del poblat, al segle VI aC, i tot el seu interior és massís.

Amb l'excavació d'aquest 2009, els arqueòlegs volien estudiar amb profunditat el sistema constructiu de la torre quadrada, i verificar si la datació que es va donar inicialment -el segle III aC- era correcte. 'Aquesta torre quadrada es va descobrir l'any 1947, durant la primera excavació científica del Puig de Sant Andreu, però simplement s'havia limitat', ha indicat el codirector de l'excavació.

Ara, 60 anys després, els arqueòlegs han portat a terme un estudi en profunditat d'aquesta torre. Per això, durant la campanya s'ha buidat l'interior de la construcció fins arribar a la seva base. El sondeig que s'ha portat a terme ha conclòs que calia endarrerir la data de la seva construcció fins a una època avançada del segle IV aC.

'En un principi, tota la muralla estava feta amb torres circulars; però en un moment determinat, en aquest lloc es va aixecar una torre quadrada que gairebé va arrasar l'anterior', indica de Prado. El motiu pel qual es va substituir una torre per l'altra encara no se sap amb exactitud. 'No se sap si la torre circular s'havia fet malbé o esfondrat, o bé si els ibers van decidir, simplement, substituir-la per poder posar-hi alguna màquina de guerra', indica l'arqueòleg.

Buida per dins

A diferència de la resta de torres circulars, que són massisses, a partir dels dos metres d'alçada la torre quadrada estava buida per dins. La seva base està construïda amb carreus irregulars, i farcida per tot un seguit de pedres 'bastant ben disposades', com indica el codirector de l'excavació. 'Més amunt de la base, la torre estava buida i separada en dos espais per un mur interior; per accedir a sobre, els ibers feien servir una escala de mà de fusta', concreta Gabriel de Prado.

Durant l'excavació, els arqueòlegs han descobert trossos d'àmfora ibèrica, de ceràmica de costa catalana i algun\u00A0 fragment de ceràmica àtica. 'Aquestes troballes són les que ens han permès concloure, amb l'estudi preliminar, que la torre és del segle IV aC i que calia endarrerir-ne la datació de construcció', ressalta de Prado.

Per donar a conèixer el resultat de la campanya, aquest diumenge es faran visites guiades a la torre. Els horaris seran a les 11 del matí, a les 12 del migdia i a la una de la tarda.

La campanya arqueològica d'aquest mes de maig és l'única que es fa a l'interior de l'oppidum (o poblat fortificat) d'Ullastret aquest 2009. Tot i això, a partir del 22 de juny es farà una altra excavació -aquest cop, en un espai fora muralles- en col·laboració amb la Universitat de Montpeller. La cronologia del poblat ibèric d'Ullastret, situat al Puig de Sant Andreu, abasta del segle VI aC fins al segle II aC.

Publicada al "Diari e Girona" el 29/05/2009

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)