Troben a Ullastret la inscripció ibèrica sobre pedra més antiga de Catalunya.

Vist: 4240

És en una làpida del segle IV aC, la van trobar fa sis anys i acaba de ser datada per un expert alemany

RAMON ESTÉBAN / Ullastret - La inscripció ibèrica sobre pedra més antiga que s'ha localitzat mai a Catalunya es va presentar ahir al seu lloc d'origen, el poblat ibèric d'Ullastret, on va aparèixer fa sis anys: L'estudi al qual ha estat sotmesa la peça ha conclòs que el text, repartit en tres línies, correspon a la sepultura d'algun personatge important. La datació s'ha situat al segle IV aC, una època de la qual només es coneixien textos en ceràmica o en plom. El descobriment reforça l'excepcionalitat d'Ullastret, on els arqueòlegs han descobert aquest any molts vestigis de pràctiques rituals, com ara l'exposició de cranis a les façanes de les cases.

L'estela, feta amb un gran bloc de pedra sorrenca que van desenterrat el 1997, ha estat molt de temps en mans d'un dels pocs especialistes en el llenguatge dels ibers que existeixen (aquell idioma encara és incomprensible), l'alemany Jünger Untermann. La seva conclusió és contundent: és del segle IV aC (fins ara les inscripcions ibèriques sobre pedra més antigues del nostre país dataven del segle I aC) i pertanyia a un enterrament. El text consta de tres línies (la inferior està mig esborrada pels efectes de l'excavadora que la va desenterrar), en què hi ha els noms, per aquest ordre, del mateix difunt, del seu pare i de la persona que va pagar la tomba. Un cop identificada, la troballa va ser presentada ahir per la directora del recinte d'Ullastret, Aurora Martín, i l'arqueòleg Joan Margall.

Ofrenes fundacionals

La campanya d'aquest estiu, molt productiva, ha permès localitzar els esquelets d'animals i d'un nadó en la fonamentació del gran edifici que fa anys que s'està excavant. Els cadàvers servien per donar bons auguris a la casa.

Els interessats a veure l'estat de les excavacions poden apuntar-se a la jornada de portes obertes que han organitzat per aquest diumenge (11.30 a 17 h).

Un carrer «terrorífic»

Enmig del material de reompliment que han excavat en l'impressionant carrer que s'està estudiant des de fa uns quants estius (és l'anomenat carrer 13: fa quatre metres d'amplada, una claveguera el creua longitudinalment i estava pavimentat amb pedres petites i rierencs) els arqueòlegs no paren de trobar fragments de cranis humans.

L'equip d'Aurora Martín treballa amb la hipòtesi que pertanyien a gent executada per decapitació, tot i que no està confirmat del tot. Els caps es clavaven a les façanes de les cases, junt amb altres elements com ara espases, de les quals se n'han rescatat tres. En reformar la zona, devien tirar a terra les façanes, amb els ornaments i tot.

Publicada a "El Punt" el dia 19 de setembre del 2003

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)